TERRA DE BANDOLERISME

osor

20 Vers el 1560 van començar a actuar per les Guilleries grups de gent armada que atacaven els viatgers als camins rals i aprofitaven el caràcter feréstec del terreny per amagarse quan els perseguien. L'etapa del bandolerisme guillerienc s'inicia amb Perot Rocaguinarda, d'Oristà (1602- 11), amb qui militaven molts fills de masos de les Guilleries. Quan Rocaguinarda va deixar el bandolerisme i s'embarcà cap a Itàlia, I'Escrivanet i en Jaume Masferrer "Toca-son" continuaren l'agitació. Tot just que en Toca-son era mort, l'any 1623 prop de Vilardelbosc (Viladrau), iniciava la vida de bandoler Joan Sala "Serrallonga" de Querés. Al seu costat trobem homes de Viladrau, Sant Hilari, Rupit, Osor, Susqueda i Sau. Quasi sempre són fadristerns de masos, però també alguns hereus que, mancats de feina i sense possibilitats de millorar llur miserable condició de vida, es llancen a l'aventura. Les seves actuacions no són gaire brillants: robatoris a masos, venjances personals i assalts a vianants i mercaders de camins rals. La majoria de les accions d'en Serrallonga se situen fora del marc geogràfic d'Osor (malgrat el segrest d'un tal T. Gravalosa d'Osor i l'intent d'apoderar-se Armes típiques dels anys del bandolerisme català. de l'hereu Sarsanedes, quan per error es van endur una altra persona), però hi anava sovint per repartir-se els botins, per viure ociós als seus hostals o per refugiar-se quan la persecució implacable del lloctinent i les seves tropes feien difícils les seves corregudes. El lladre Serrallonga no era gaire conegut, el 1622, quan, amb 28 anys, va matar el seu delator Miquel Bofarull. Però al 1626 ja havia organitzat quadrilla pròpia. A partir de 1627, caiguda la colla dels germans Margarit, Serrallonga esdevé cap del


osor
To see the actual publication please follow the link above