18 Amb un terme tan ampli i agrest, és lògic que a Osor abundin els masos; fins al punt que, durant molts segles, hi havia més població a pagès que no pas a vila. A hores d'ara, molts d'ells són rònecs o deshabitats. La seva construcció és posterior al segle XV, malgrat que alguns estan documentats abans, com per exemple la Corbera, el Cruset o el Raf ec -del segle X- el Soler o el Clascar -del segle Xl- i les Romagueres, can Plana o la Piconera, del segle XIV. Des de l'any 1960, s'han publicat tres estudis sobre els masos del terme d'Osor, un referit al segle XIV, un altre al segle XVIII i un darrer al segle XX. A partir d'aquí podem adonar-nos de quins han estat els masos osorencs. Entre parèntesi apareix una possible datació anterior. Documentats als segles XIV, XVIII i XX: Angelats, Aulet (també Saulet o Zaulet), Baier, Beceda (s.X), Berder (abans mas Maig), Borrell, Bosquets, Camps, Cases, Cercenedes o Sarsanedes, Cerreda, Cerver, Clascar (s. Xl), Can Plana tal com és actualment. Codina, Coll, ColleU, Coma, Corbera (s. X. Al segle XVIII, Corbera de Lla i de Sa), Dois, Ermengol, Esglésies o Iglésies, Ferran, Fonollet, Gausac, Gironella (s. X), Gomits (abans Guarnir o Gomir), Masferrer, Mata (al s. XIV almenys hi havia dos masos amb aquest nom), Mir o Maimir, Muntada Inferior, Muntada Superior, Noguereda (s. X), Oller, Panella (s. XVIII, de Munt i de Vall), Perer, Piconera o Picenera, Pidemunt (s.XIV, Pi), Pidevall (s.XIV, Pi), Plana, Pontei, Prat, Puig de Robertencs o Ravertencs, Rancada o Arrencada, Ribademunt, Ribadevall, Riera, Ripoll, Roca, Romagueres (al s.XIV hi havia dos masos amb aquest nom), Roscall, Serra de Turonell, Simon, Solterra, Sobirà (primer dividit en dos: de Munt i de Vall), Sunyer, Terrades (posteriorment la Ió o Aiof), Triador, Vallpregona, Veguer, Vena i Vilar. Documentats als segles XIV i XVIII: Barceló, Castellet, Fageda, Morell, Munt Mitjà o Monmitjà, Noguer, Pujol, Querós, Sabater de Fageda i Viurevol.
osor
To see the actual publication please follow the link above