Vista del cim de Sant Miquel de les Formigues, sobre el qual existeixen diverses llegendes i tradicions pel seu nom. De llegendes n'hi ha a tot arreu. Osor no pot ser menys, però, d'entre totes les que té, fóra bo recordar les següents: A l'obra Al pie de la encina, Víctor Balaguer ens explica la llegenda de l'ermita de Sant Miquel de Solterra. Un mariner, enmig de tempesta, promet que si se salva construirà una capella sobre el primer lloc que vegi. Aquest lloc va ser el pic de Sant Miquel, i va complir la promesa construint l'ermita, avui enrunada. En el recull Contes de l'oncle, en Narcís Ramió ens presenta el Gorg de l'Ànec, també relacionat amb Sant Miquel de les Formigues, i que diu que les formigues enviades per les goges a la penya castiguen una desobediència del príncep del castell de Sant Miquel amb l'enrunament de la fortalesa. Desesperat, el noi cau al gorg més profund de la riera d'Osor, on apareix, en certs dies, reconvertit en l'ànec del gorg. La fama del bandoler Serrallonga plana per totes les Guilleries, i els indrets que guarden records de les seves aventures són visitats per excursionistes i curiosos que creuen en la llegenda dels seus fabulosos tresors: l'or d'en Serrallonga està enterrat a les coves on s'amagava, anomenades Coves de la Vall Budeny, ara dites d'en Serrallonga i properes al seu mas o a la masoveria de la Querosa, indrets on encara avui dia alguns incauts fan el ridícul amb eines de tota mena, fins i tot amb sofisticats buscametalls. Intenten vanament trobar les monedes o llingots d'or, foradant i enrunant, aquí i allà, en un intent desesperat de tenir sort. La llegenda, doncs, funciona després de segles. Per bé que en Serrallonga i els seus companys feren innombrables robatoris i s'emportaren bons diners i joies d'alguns masos importants, van viure sempre austerament i molt al dia, a voltes miserablement. Però la llegenda ha contribuït a magnificar el boti, i encara hi ha qui el busca. La llegenda del Turó del Mal Sopar, segons ens explicà Joan Coromines, eminent filòleg, té molt més de ver que de rondalla. Encalçat per les tropes i malfiat per por a una possible delació, en Serrallonga, acompanyat de la seva amiga Joana Massissa, es va amagar en l'esmentat turó, proper a l' església parroquial de Querós, avui un illot del pantà de Susqueda. Allà, Serrallonga es va barallar, per alguna raó desconeguda, amb elements de la seva quadrilla que van aparèixer sobtadament mentre ell i la dona sopaven. Amb això, era imminent l'arribada dels soldats del lloctinent Duc de Cardona, que l'encalçava. Conta la memòria popular que Serrallonga va arreplegar fortament per la cintura la seva companya, va agafar embranzida i, ajudant-se del brancam, va fer un bot i va saltar a l'altra banda del braç del riu Ter. S'escapolí pels pèls dels uns i dels altres. Una altra llegenda ens parla d'un jove carboner que tot fent fogassa va trobar en un marge de la vessant nord de Sant Benet una mena de rajoles brutes i plenes de molsa que pesaven força. Va esperar amb paciència a la seva cabana, on vivia amb pares i germans, carboners tots, que passés, com acostumava a fer-bo sovint, un parracaire de Sant Hilari en qui la família tenia molta
osor
To see the actual publication please follow the link above