30 La primera documentació que existeix de l'església parroquial de Sant Pere d'Osor data del segle X, en concret de l'any 922. Es tractava d'una petita construcció preromànica situada al mateix lloc que l'actual. A final del segle Xl i principi del Xli va ser totalment substituïda per una de romànica i vers el 1125 va ser consagrada pel bisbe de Vic Ramon Gaufred. D'aquest edifici encara se'n conserven algunes restes. La més significativa és el braç meridional, que mostra una forma romànica de pedres en files horitzontals, amb nou arcuacions llombardes que ressegueixen el vessant de l'antiga teulada, amb lesenes als extrems i un finestral de doble esqueixada al centre. Se suposa que es tractava d'una edificació d'una nau ara desapareguda i un ampli creuer on es devien obrir tres absis, el central dedicat a sant Pere i dos de menors dedicats a sant Joan i sant Tomàs. Al segle Xlii es va afegir a l'altar de sant Tomàs una imatge de santa Maria. Al segle XV va patir greument els efectes dels terratrèmols de 1427 a 1430. Malgrat tot, quan es va refer es va mantenir l'antiga estructura romànica. Entre els segles XVI i XVIII s'hi van afegir diversos altars: el del Roser, el del Sant Crist, el de Església parroquial, i, adossat, !.'edifici de ca les Hermanes. Encara no s 'havia obert la travessera de I 'església que donà lloc a la descoberta dels vestigis romànics. sant Roc i el de sant Sebastià. En el segle XVIII, l'església estava en un greu estat de deixadesa, cosa que va provocar que fos refeta en diverses etapes fins que al 1833 es va donar per acabada l'obra. El 22 de juliol de 1936 s'hi van produir greus desperfectes ja que es varen destruir totes les imatges, bona part de l'altar major i van desaparèixer tres campanes. A més, durant la Guerra Civil, l'edifici va esdevenir taller i magatzem.
osor
To see the actual publication please follow the link above