La batuda del segon diumenge no fou més sortosa i, perseguint-lo, perseguint-lo, seguint des de Susqueda la conca superior del Ter, els perseguidors, cansats, s'assegueren a unes pedres de la vora del riu i hi hagué qui digué car-ós (expressió que ha donat el nom a Querós). Però el Terç diumenge de setembre la fortuna els somrigué i la fera fou morta en un lloc anomenat avui Sant Sadurní d'Osomort. L'alegria del senyor feudal i dels vassalls fou immensa. No menys la dels dissortats serfs, i aquell Terç diumenge de setembre fou en anys successius considerat i celebrat com un jorn de festa." Programa de la Festa Major del Terç de 1932 Víctor Balaguer recull a la seva obra Al pie de la encina una tradició que explicaria per què a Sant Miquel de Solterra també se'l coneix amb el nom de Sant Miquel de les Formigues (de fet la realitat és que és un indret on hi van moltes formigues alades que hi moren en grans quantitats a la tardor). Diu: "Unes formigues varen enfilar-se al cos de sant Miquel, pessigant-li les seves nues cames i fins i tot fent-li sortir una gota de sang que va fer que totes elles morissin de cop i volta. Des d'aleshores, totes les formigues que arriben a la derruïda capella de Solterra també moren, i a l'indret se l'anomena Sant Miquel de les Formigues." (Recollit de CARDÓS, Agustín; Guillerías. Traducció dels autors) Enmig de la riera d'Osor sobresurt una roca amb uns solcs, i prop del torrent són visibles alguns clots: ambdós senyals han estat fets, segons la memòria popular, per dos personatges ben antagònics: el diable i sant Martí. "Hom conta que sant Martí vivia en una barraca vora la riera d'Osor, en el trajecte que va des d'aquest llogarret fins a Susqueda. Des d'aquesta, la seva llar, feia el bé arreu. Aquest bon fer aixecà les ires del diable i s'entestà a treure el carisma del sant. El primer pas del diable per aconseguir el seu objectiu fou el de disfressar-se d'hisendat i repartir diners amb generositat. Malgrat els esforços del dimoni, ningú no li feia cas i, finalment, proposà una juguesca al sant: comprovar qui dels dos faria un bot més gran des del peu de la barraca del sant per damunt la riera. El sant salvà el corrent mentre que el diable caigué damunt una pedra al mig de la riera, i hi deixà les anques marcades. Aquesta pedra encara és coneguda com les Anques o la Cadira del diable i, vora del riu, a uns metres de l'aigua, uns clots a la roca són coneguts per les Petjades de sant Martí". (GRAU, Dolors. Girona pas a pas. Diari de Girona. Girona, 1987.) Absis antic del Coll a principi de segle. La imatge ens mostra la tradicional entrada per l'antic camí abans de la construcció de l'actual carretera. 29
osor
To see the actual publication please follow the link above