Quan el 18 de juliol de 1936 es va proclamar · I'Aizamiento Nacional, a Osor no va canviar la vida de cada dia. Ara bé, dos dies després el comissari delegat de la Generalitat a Girona va destituir l'Ajuntament, presidit per Lluís Obiols Taberner, i el substituí per membres del Front Popular (d'ERC, CNT, POUM i Unió de Rabassaires) amb Pere Gamell Dull, de la CNT, al front; poc després es va constituir el Comitè Antifeixista, que en aquells primers mesos va tenir bona part del poder i que es va fer tristament famós pel seu extremisme. Tot plegat va portar la violència al terme, que entre els mesos d'agost i novembre de 1936 es va cobrar la vida de vuit osorencs (Lluís Codina Serinyà, Josep Coll Expósito, Jaume Gil Masmiquel, Tomàs Hortal Vila, Ramon Masgrau Ribas, Pere Obiols Clascar, Maria Pons Sureda i Vicenç Subiranas Codina) i quatre capellans de poblacions veïnes (Josep Bruguera Pujol i Josep Palà Casellas, de Sant Hilari Sacalm; Jaume Molist Serrabasa, de Vic i Joan Porsals Hortal, de Santa Eugènia de Berga). · El 22 de juliol, l'església va ser cremada i saquejada i va esdevenir seu de l'obrador del ram de construcció del Sindicat d'Oficis Varis. Així mateix, el Santuari del Coll i Grup de milicians osorencs a l'inici de la guerra del1936 al1939. Fotografia de J. Orriols, d'Anglès. l'església de Santa Creu varen patir atacs semblants. El mes d'agost l'Ajuntament va decidir expropiar totes les propietats no cultivades o mal conreades per llogar-les a treballadors sense feina o sense terra ja que, segons deien, "mentre hi hagi qui no tingui per menjar no es pot admetre que hi hagi terra improductiva i sense cultiu". Això no es va dur a terme fins al gener del 1937, quan es va començar a agreujar la manca de queviures.
osor
To see the actual publication please follow the link above