MÚSICA I CANÇÓ

osor

A Osor, de sempre, s'hi ha cantat en grup, especialment a hostals i tavernes. Tot fent gresca s'interpretaven cançons de tradició oral, com la d'en Becaina: "Si Déu em dóna ocasió I me'n posaria a escriure una cançó. I També us explicaria la soledat I que va tenir en Becaina I amb el seu combat. I La primera sortida que ell va fer I se n'anà a robar el matxo a n'en Baier ... ". Què havia de fer la gent de la vall les nits d'hivern o quan la pluja els expulsava dels boscos? Sense ràdio ni televisió, sense llum i amb les velles cases prou fredes, el millor era anar als hostals del poble a beure vi calent, prendre algun mos i entonar una cançó. Els rodellers, els traginers, els llenyataires i bosquerols aprofitaven les estones d'oci per cantar. També hi havia el costum d'acabar les celebracions familiars, festes majors, berenades prop del riu ... amb cantades. Normalment s'acompanyaven amb el ritme cadenciós de peus i mans picant el terra o els genolls. D' altres vegades la música la posava el músic de pagès, músics afeccionats, sovint autodidactes, que anaven de poble en poble i recorrien les grans masies a canvi de menjar, jaç i alguna moneda. D' altres eren mig professionals i eren demanats per amenitzar actes importants de pobles i masos. A Osor ha destacat com a músic típic de pagès en Joanet Cominal, que era capaç d'acompanyar l'acordió, la flauta, la guitarra i la bandúrria. Quan va aprendre de barber a Girona, amb els companys celebraven serenates i corrandes per la ciutat; alli va aprendre a tocar. Quan va retornar a Osor, a més de barber i de bosquetà, feia de músic per les Guilleries. No era rar trobar-lo de matinada, amb l'acordió penjat a l'esquena, tornant de tocar. Aquests músics eren capaços de fer gresca i de fer ballar la gent hores i hores. Això sí, en aquella època, la gent es conformava amb poc. Parroquians habituals de ca I 'Amàlia, que sovint passaven l'estona desgranant velles cançons. Al llarg dels anys, foren coneguts per la seva afició a cantar l'Àngel de can Nacus, en Pep Xarlot, en Pep Panella o en Pitu Arias. En el camp de la rondalla o del recitat de versos populars destacava en Quim Riera, i en el de tocar el manubri, l'Andreu de ca n 'Horra. Durant els seixanta i els setanta, també es feren populars les vetllades de cant al Casal organitzades per Mn. Eusebi Miralpeix i Mn. Pere Davesa. EI pas del temps, la vinguda de la ràdio primer i de la televisió després, els nous costums, la nova música, tot plegat, va anar canviant els gustos. El darrer lloc on encara fa relativament pocs anys es podien trobar parroquians cantant La pubilleta, La Pepa o alguna havanera era a ca la Màlia, sempre al voltant de l'acordió d'en Cominal o de la guitarra de la Maria, la mestressa. Es reunien entorn del foc de terra i amb un got de vi al davant anaven desgranant velles cançons: de bressol, de Cuba, de guerra i, sobretot, d'amor i traïcions, temàtica pròpia de la primera meitat d'aquest segle. Tancada ca la Màlia, en morir en Josep Turné, animador d'activitats al poble, poc es canta ja a Osor, i d'aquells temps se'n guarda un preclar record agradable.


osor
To see the actual publication please follow the link above