12 La Vall d'Osor és un dels primers indrets documentats de les Guillaries, ja que se'n tenen notícies des del 860. Sembla que els àrabs no s'hi van establir sinó que va ser un lloc de refugi per als habitants de les planes. Formava part del comtat d'Osona i del seu bisbat. Durant el segle Xels veguers o senyors de la Vall varen ser el noble Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, i el seu fill lsarn. Quan aquest va morir, les terres varen anar a parar a mans del comte d'Osona, que les va vendre, el 993, al prevere Sanç. A partir del 994 Osor formava un terme autòcton separat del castell de Solterra. Aquest terme civil s'organitzava a partir de tres parròquies: Sant Pere d'Osor, Santa Creu d'Horta i Sant Daniel de Maifré. El senyor del terme era el comte de Barcelona i Osona, que tot sovint l'arrendava a altres persones. El govern de la Vall l'exercia un batlle, que presidia la cort de la Vall, ajudat per un saig, mena d'agutzil, i un escrivà encarregat de consignar per escrit els seus decrets. La justícia s'exercia per mitjà d'un jutge que, habitualment, no residia a la Vall. El 1144, el comte Ramon Vista de l'antiga domus les Romagueres, a la carena de Sam Gregori. En el segle XIV els seus propietaris eren dels més influents de la vall. Berenguer IV va concedir un privilegi a la Vall mitjançant el qual es constituïa una mena de consell general format pels caps de casa que discutia i solucionava els problemes que afectaven la vida quotidiana a la zona. Senyors posteriors de la Vall, fruit de vendes o empenyoraments dels comtes o
osor
To see the actual publication please follow the link above