reis, varen ser: Bernat de Centelles, Bernat de Peratallada, Sibil·la de Saga (que ho fou durant vint-i-sis anys a causa d'una alta pensió que li havia assignat el rei Jaume 1), Isabel de Cabrera, Artau de Cabrera i, des del 1352, Bernat 11 de Cabrera, moment a partir del qual la Vall d'Osor pràcticament sempre va formar part del vescomtat de Cabrera. Només a final del segle XV i principi del XVI es va trencar aquest domini, quan, durant el període remença, el rei Joan 11 va cedir als Sarriera, senyors de Solterra, la Vall d'Osor pel suport que li va donar Joan Sarriera a la Guerra de la Generalitat contra ell. Més endavant, va pertànyer al marquès d'Aitona i als Medinaceli. - Sota el senyoriu dels Cabr&a, a la Vall van existir unes quantes famílies que exerciren un alt grau d'autoritat, sovint en substitució del senyor: la de Paba, especialment durant els segles Xli i XIV -alguns membres d'aquesta nissaga també varen ser castlans del castell de Solterra- la de Mata, la de Recs -molt activa durant el segle XIV- la Romagueres, la Galliners -sobretot en el segle XV- la Vilanova o la ja citada dels Sarriera. A l'Edat Mitjana, la Vall es repartia entre la Sagrera, conjunt de cases i edificacions situades entorn de l'església, i una bona colla de masos repartits pel terme. L'economia se sustentava en l'agricultura: cada família tenia un mas amb la terra i boscos que li eren adscrits en unes determinades condicions. Encara que no Can Roure, prop del Pont Vell, amb el seu finestral gòtic del segle XV. propietaris, ja que n'era un senyor laic o religiós, les condicions eren força acceptables: si satisfeien els seus censos, drets i obligacions i no perjudicaven el senyor, gairebé disposaven com a amos. L'alimentació era autosuficient ja que el clima i les condicions del sòl -amb els regadius prop de la riera, els camps i les vinyes, les pastures, les glans i les castanyes del bosc- els donaven el necessari per la seva subsistència i la del bestiar. Blat, vi, ordi, oli, castanyes, lli, cànem, avellanes, nous, formatges ... eren productes habituals per a ells. A més, disposaven de bestiar, propi o llogat: muls, ases, vaques, bous, cabres, ovelles i porcs, sobretot. També abundaven les vinyes, els oliverars, els alzinars i, principalment, els castanyers. Els homes d'ofici eren escassos i es localitzaven a la Sagrera. L'ofici més corrent era el de moliner, encara que també hi havia algun ferrer, teixidor, fuster o mestre d'obres. Aquest sistema de vida es va veure alterat per la pesta negra, al segle XIV, que va provocar un important descens de població i l'abandonament de molts masos i llurs terres, i pels terratrèmols del XV, que gairebé deixaren tot el terme derruït. 13
osor
To see the actual publication please follow the link above