TRADICIONS TOPONÍMIQUES

osor

A partir de fets irreals, la imaginació popular explica els noms d'alguns llocs. Vegem-ne quatre del terme d'Osor. Una versió ens explica el nom del santuari de la Verge del Coll. Diu el següent: "En temps de la Reconquesta, Benet de Cabrera i els seus estols defensaren amb gran braó aquelles contrades de la vall d'Osor. Els moros, però, aconseguiren apropiar-se d'una torre i d'allí estant rebutjaren l'atac dels cristians. Fou endebades perquè els defensors de la fe de Crist, encoratjats pel seu cabdill, envestiren la torre amb empenta fera. Quan ja la victòria semblava segura, don Benet caigué fulminat a terra. El coll li sagnava a borbollades. La ferida era greu i no hi havia esperances de vida. Però Déu va voler que el seu paladí no morís d'aquesta feta. El moribund s'aclamà a la Verge: Mare de Déu del Coll, ajudeu-me! Aleshores la Reina del Cel s'aparegué al seu devot i, per agrair-li la constància i el zel que sempre havia demostrat per defensar la causa cristiana, el guarí de les ferides. Tanmateix li expressà la seva voluntat que en aquell lloc s'hi construís una capella en honor seu, i prometé un sens nombre de gràcies a tots els qui li preguessin amb fervor." (Resum de Maruja ARNAU I GUEROLA: "Osor, llegenda i tipisme", a la Revista de Girona núm. 52, 1970). Cal aclarir que el domini dels Cabrera és molt posterior a l'erecció de la primera capella. El fet d' existir a relativament poca distància dues viles amb un nom similar, Osor i Sant Sadurní d'Osomort, provocà que el poble s'enginyés una història per explicar-ne l'origen i, de passada, el d'altres indrets guilleriencs. A més, existeix una variant de la història, que és la que presentem, que explica el perquè de la Sant Miquel de les Formigues. La Creu de les Guilleries s 'aguanta damunt les úniques restes que queden de I 'antic castell de So/terra. Festa del Terç a Osor. Diu així: "Era en l'època feudal de Catalunya, es diu a mitjan segle XII. Per aquests bells indrets aparegué un terrible ós famolenc, que féu no sols grans estralls a les ramades d'uns vassalls, sinó que devorà algun desventurat pastor, serf d'aquells anoments pagesos de remença. Els vassalls ho comunicaren al senyor feudal i el primer diumenge de setembre s'inicià la cacera de la terrible fera en aquesta vall (Os-or, que significaria "terra d' óssos). L'ós empregué la fugida cap a la muntanya del Coll, però el nafraren o feriren, precisament del coll, en una collada des d'on es davalla cap al riu Ter, que des d'aleshores fou el Coll de Nafrè. El varen perseguir fins a una vall propera on el perderen, i un pastor que havia vist l'ós, conscient que es podia escapar, els cridà: se us queda! (lloc des d' aleshores anomenat Susqueda).


osor
To see the actual publication please follow the link above