Page 29

osor

metre cúbic d'aigua era de 40 cèntims, amb una mínima despesa de tres metres cúbics. Durant els anys posteriors a la Guerra Civil va continuar la instaJ.Iació d'aigua a moltes llars -als anys setanta encara hi havia cases a les quals tot just s'hi feia arribar- fet que va comportar diverses obres d'ampliació de cabal i la limitació del consum. Per exemple, el 7 d'agost de 1948 es va decidir gravar amb un impost de 7,50 pessetes tots els particulars que posseïen dipòsits d'aigua destinats a rentar roba. Malgrat tot, el dipòsit va tornar a resultar insuficient i el 1968 es va construir l'actual, al sot de la Creu, prop de la carretera del mas Ripoll, de 150.000 litres. Des d'aleshores les obres de millora i ampliació de cabal han estat constants. El 1993, per exemple, es va construir un dipòsit complementari a l'anterior, amb una cabuda de 50.000 litres d'aigua. L'altra millora va ser la instaJ.Iació d'electricitat. El1910 la senyora Maria Sarsanedas va demanar permís per fer una conducció i distribució de línia elèctrica d'ús privat. Es produïa corrent elèctric a partir de les instaJ.Iacions del rec del Molí. El juny de 1911, el regidor Antoni Pons va proposar a la resta del consistori fer arribar aquest fluid elèctric al terme municipal: Osor ja té el seu enllumenat. Es van instaJ.Iar un total de vint-i-dos llums de dotze bugies amb filament modern. El servei es realitzava de les acaballes de la tarda fins a la matinada. No va ser fins al1916 que el corrent va arribar als domicilis particulars, sempre que estiguessin situats prop de la línia que ja existia. En el cas de manca de pagament o bé Barri Vidal, primer lloc on es gaudí d 'aigua potable, provinent del dipòsit de la Font del Borrell, en els anys 20. L'electricitat ja hi era present, també. La font de can Aubreda en els anys 20. Abans de l'arribada de l'aigua a les cases, els osorencs es refiaven de la riera i les fonts. d'excés de consum, es podia tallar el subministrament. El 1940 es va potenciar la instaJ.Iació elèctrica mitjançant un contracte amb l'empresa Electricitat Bonmatí, que facilitava el corrent des de la central d'en Farias, prop d'Anglès. El 1971, arran de tot un seguit de problemes, la corporació va decidir posar-se en contacte amb la companyia Hidroelèctrica de Catalunya SA, amb la qual es va fer un contracte el 1972. La darrera millora va ser l'arribada del telèfon. Es va plantejar per primera vegada el 1914 a la Mancomunitat de Catalunya, però no va ser fins al 1922 quan Osor va poder gaudir del servei. A final dels setanta es va instaJ.Iar el servei automàtic. 27


osor
To see the actual publication please follow the link above