La vegetació d'Osor és densa i rica. Bona part del terreny és cobert de bosc, format per arbres de fulla plana, espècies sempre verdes als nivells inferiors i de fulla caduca a les parts altes. A causa del terreny en general silícic, sense calç, la vegetació s'assembla a la del Montseny. Les diferències d'altitud i d'exposició, generadores de les variacions de clima, determinen la diferenciació de diversos estatges de vegetació superposada. Fins a 500 m la vegetació principal és d'alzina amb marfull o sureda. L'alzina amb marfull és una de les menes de vegetació més exuberants. En un ambient temperat i humit, es fa un bosc dens, a l'ombra del qual creixen arbusts i lianes mediterranis que no toleren gaire el fred: marfull (Víburnum tínus), arboç (Arbutus unedo), galzeran (Ruscus aculeatus), lligabosc mediterrani (Lonícera implexa), arítjol (Smí/ax aspera), constitueixen masses compactes de vegetació d'esplendor gairebé tropical. Aquesta vegetació arbustiva no crema gaire bé, de manera que la seva presència, important per a la fertilitat del sòl, no comporta gaires perills d'incendi. Les fondalades es cobreixen d'arbres de fulla caduca (roures, castanyers ... ) i la riera i els seus rierols són vorejats de bosc del mateix caràcter: verneda, gatellada ... Aquests bosquets, amb la vegetació herbàcia La diversitat vegetal, a tot nivell i alçada, configura, amb tota mena de matisos i colors, el paisatge que envolta Osor, sobretot a la primavera i a la tardor. tendra i gemada que els acompanya, són autèntics illots de paisatge centreuropeu, sostinguts per la humitat del clima. Entre els 500 i els 1 000 m s'estén l'estatge de l'alzinar muntanyenc, molt dens però sense tants d'arbusts com el de més avall. Rouredes, avellanoses, tremoledes, vernedes, etc. ocupen una extensió cada vegada més gran en còrrecs i fondals. Als obacs, els osorencs van estendre, probablement des del temps dels romans, un arbre
osor
To see the actual publication please follow the link above