foraster -el castanyer- que, introduït artificialment, ha esdevingut l'espècie més important del lloc. Segons estudis del professor Joan Sesplugues, de la Universitat de Montpeller, aquesta pràctica forestal de la perxada és dolenta per a la terra ja que, deixada sense protecció vegetal, sofreix intensos processos d'erosió per acció de la pluja, que comprometen greument el futur d'aquestes muntanyes. La tendra verdor de les castanyedes a l'estiu és enganyosa i amaga la ruïna de la terra empobrida en humus i elements nutritius. Més amunt, hom fa plantacions Noguera de la Beia de principi de segle -avui desapareguda- prop de la riera, amb els nens de l'escola a sobre. de pins forasters, de cedres i altres coníferes. Caldrà saber en un futur fins a quin punt aquests nous boscos poden conservar la fertilitat del sòl. Cap als 800 m, entrem a l'estatge de les rouredes, amb roure martinenc (Quercus pubescens) i roure de fulla gran (Quercus petraea). La vegetació agafa un caràcter que recorda molt el de l'Europa atlàntica humida. La roureda natural a Osor ha estat substituïda en grans extensions per castanyedes o per matollar atlàntic, les anomenades landes: landa de gòdua (ginestell} i falguera aquilina a les terres que encara conserven propietats més o menys forestals, i landes de bruguerola (Cal/una vulgarís). Als puigs més alts i als obacs superiors humits predomina la fageda acidòfila, bosc plenament atlàntic i ombrívol format per estols d'arbres. Sense gaires arbusts ni herbes, s'alternen amb landes, pastures i prats, d'afinitat centreuropea. Enmig d'aquesta varietat forestal, s'hi troben alguns arbres monumentals: el pi i el roure de can lglésies, l'alzina de la Coma i els centenaris castanyers del Cruset i el Sobirà. Del bosc se n'aprofita tot el que es pot, sobretot la bola d'arboç, les herbes medicinals, aromàtiques o aprofitades com Els centenaris castanyers del Cruset són una mostra viva de l'arrelament ancestral d'aquesta planta amb la vall d 'Os01: a espècies, plantes per a jardineria (falguera, galzeran ... ) i els bolets (escarlet, rossinyol, reig, pinetell, rovelló, gírgola ... ). A Osor, de sempre, s'ha conreat tota mena de verdura, llegums (fins fa pocs anys, els anomenats fesols rossos d'Osor, de tavella vermella, gaudien de gran fama però avui pràcticament han desaparegut) i patates d'acord amb l'època de l'any. En temps antic havia proliferat un comerç relacionat amb la gran quantitat de nous, avellanes, castanyes, garrofes -substitutes de la vinya malmesa per la fil·loxera i el míldiu- i eren famoses a Barcelona i rodalies les pomes que es produïen. 91
osor
To see the actual publication please follow the link above