Aquests mateixos problemes varen portar a la decisió de no permetre la venda de bestiar fora del terme i, entre el maig i el juliol de 1937, a imprimir un total de 5.000 pessetes en moneda local. L'agost del mateix any, l'edifici consistorial va passar a ser la casa n. 1 de la Plaça del Verger, propietat del bisbat. Les coses varen anar empitjorant i, el desembre de 1937, Pere Gamell va ser destituït per una moció de censura que va donar l'alcaldia a Josep Horra Rovira, de la Unió de Rabassaires, amb el suport d'ERC, que la va mantenir fins al febrer del 1938, quan una ordre del conseller de Governació i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya va cessar tots els regidors del consistori i va donar l'alcaldia a un comissari municipal, Joaquim Bret i Català, i Joan Boada i Saubí, posteriorment. Les tropes franquistes van entrar a Osor el cinc de febrer de 1939, provinents de Sant Hilari Sacalm. Però no va acabar la violència: almenys vuit osorencs (Antoni Corominas Coma, Lluís Crous Ripoll, Pere Expósito Cornellà, Emili Expòsit Serrat, Pere Gamell Dull, Pau Obiols Pidevall, Narcís Pau Massana i Agustí Puigdelloses Selles) varen ser sentenciats i executats. Era l'in ici de la dura postguerra franquista. Per què tanta violència? El Comitè d'Osor fou conegut per Ja seva violència. A part de la gent sense feina, la causa podria ser una altra: "El comitè d'Osor es féu cèlebre a la comarca per Ja seva violència. En un principi el formaven republicans històrics i alguns roders i llenyataires del poble. Aquests darrers, influïts pels anarquistes de Salt, imposaren una línia molt més violenta i ftns i tot els elements més moderats del comitè arribaren a sentir-se amenaçats." SOLÉ, J. M. i VILLARROYA, J. La repressió a la reraguarda de Catalunya {1936-1939). Una etapa, doncs, molt virulenta a Osor, amb la pèrdua d'un 20 % del cens per fets relacionats amb la guerra (assassinats, ........ , .. VAt C ~ U H A ~r~.:~.¡Ç~ Un mort sota les bombes i dinou al front Osor, a diferència del Pasteral o Sant Hilari Sacalm, no va ser bombardejat. Tanmateix, al Far d'Empordà van morir un osorenc, Conrad Miralpeix Cortal, industrial de 36 anys, i el seu ftll, a causa d'un bombardeig. Les víctimes al front van ser: Joan Baborés Clapera, Josep Bosch Panella, Antoni Busquets Julià, Salvador Coll Conta!, Albert Coll Pidevall, Francesc Coll Pidevall, Martí Crosa Bosch, Emili Crous Güell, Francesc Gol Grabulosa, Joan Gol Massaneda, Andreu Grabulosa Boix, Lluís Massachs Artigas, Ramon Miralpeix, Josep Puig Morella, Andreu Puigdelloses Pielies, Lluís Puigderajols València, Lluís Riera Busquets, Joaquim Solà Casellas i en "Xumetra" de can Destral. SOLÉ, J. M. i VILLARROYA, J.: Catalunya sota les bombes (1936-1939) Publicacions de I' Abadia de Montserrat. Barcelona, 1986. OLIVA I LLORENS, J.: Del cost humà de la Guerra Civil a les comarques g ironines. El Punt. Girona, juliol 1996. execucions, morts al front, empresonats o exil iats). (Envers i revers): Paper-moneda local emès e/ 1937 pel Consell Municipal. 45
osor
To see the actual publication please follow the link above