El pou de glaç del Sobirà. actualment les perxes per a mobles. També s'hi ha explotat, a un nivell més baix, el pollancre, el faig, el vern, el pi i el plàtan. L'explotació agrària, en canvi, és reduïda. Un dels elements arquitectònics més important és la capella, consagrada el1609. És de planta rectangular coberta amb volta de creuaria i està sota l'advocació de sant Bernat Claravall. Hi destaca la decoració de ceràmica dels murs, obra del valencià Miquel Lapuja. Consisteix en tres plafons, un del Naixement, un altre de l'Adoració dels reis i un darrer del Via Crucis, tots de gran valor artíst ic. També hi trobem un retaule barroc i decoració geomètrica i vegetal. També cal destacar-hi dos rellotges de sol, un amb la llegenda No badis i vés per feina, i l'altre Jo sense sol i tu sense fe, cap dels dos no valem res, que expliquen per ells mateixos el tarannà que han tingut els propietaris del lloc. Prop del mas, hi ha un pou de glaç en bastant bon estat de conservació, datat entre els segles XVII i XVIII, i que és fruit del come~ç .de neu que es feia aleshores. Es una construcció massissa, amb paret d'uns 80 cm de gruix, i de forma rodona a la base. Fa uns deu metres d'alçada, uns sis d'amplada i té dues entrades, a nord i a sud. Una ridiculesa: haver de demanar permís per tenir armes Molts són els visitants que han quedat sorpresos de la seva visita al Sobirà. Un gran viatger com Francisco de Zamora ens va deixar escrita la seva visió de l'indret i una opinió personal sobre el fet d'haver de demanar permís d'armes en un lloc així: " ... la casa tiene tan buena situación cua! yo no he vis to otra, por las dilatadas y hermosas vis tas que logra (..) Su gran riqueza consiste en madera de botas y castaños que se crían en las umbrías y que cortan de cuando en cuando ( .. ) La casa es capacísima. Nota: Téngase presente lo ridículo que es el que es tas casas pidan licencia para tener escopeta. " ZAMORA, Francisco de.: Diario de los viajes hechos en Cataluña. 1785-1790. Editorial Curial. Barcelona, 1973. Dels més rics de Catalunya Almenys així ho aftnna una composició popular: "Si voleu saber qui són I els més rics d 'aquesta terra, I el Noguer de Segaró, I el Sobirà de Santa Creu l i l'Espona de Saderra. " ARBOIX, J: La masia catalana. Editorial Aedos, Barcelona, 1976 17
osor
To see the actual publication please follow the link above