l'arribada de nous pobles, que no entengueren tampoc l'antiga menció, s'aglutinaren les dues paraules formant el compost que restà com a nom propi de la riera, i d'aquí, arnb els anys, de la vall i la població. Un altre fet interessant és observar les diverses grafies que s'han utilitzat al llarg dels segles per representar aquest nom. La Vall d'Osor és un dels indrets de les Guilleries citats més antigament. L'any 860 apareix sota la forma Auzor com a lloc d'on es va donar un alou al monestir d'Amer per un privilegi del rei franc Carles. Amb poques varietats apareix en el segle X: Hausore, Ausor, Ossore, Ausore, referit a diversos aspectes, entre ells la riera (al 924, riu d'Ausor, o, al 930, flumine Ausore). Durant el segle Xli trobem per primera vegada la grafia actual: " .. .in Comitatu ierundensi in parrochia Seti Petri de Osor'' en un document datat entre el 1131 i el1145, o bé en un altre del 1134 " .. .in val/e de Osor". Ara bé, contemporàniament als anteriors trobem, del1144, la forma, també referida a la parròquia, "Sancti Petri Osoris". En aquest mateix segle, apareix el terme com a nom de família: en un document es fa referència a un tal "Poncíus de Osore escriba regis". Encara en el segle Xlii, trobem la forma "rectore de Ousor". En el segle XIV, en el cens de Catalunya, s'esmenta "la vall Dosar'', una aglutinació o unió de la preposició i el nom, i la "vall de Osorio ". En els segles següents, i fins al XVII, es van alternant formes, però es va imposant l'actual, de manera que en el XVIII, XIX i principi del XX només trobem les formes "Ozor" i "Osor", predominant la primera acompanyada del nom del patró de la vila; l'expressió més habitual per referir-se a Osor és la de Sant Pere d'Ozor o San Pedra de Ozor. L'explicació a això és molt senzilla: la llengua encara no estava normativitzada i tant si s'escrivia amb "s" com amb "z" es pronunciava igual. Durant el segle XX ja ha predominat la forma actual "Osor" malgrat l'aparició, sorprenent, d'una nova grafia que s'ha utilitzat fins i tot en els mitjans de comunicació: "Ossor". No té cap explicació lingüística ja que la seva pronúncia seria diferent a la correcta. Vista general del poble als anys setanta, amb I 'església en primer pla i la Torre de Recs a I 'esquerra. 9
osor
To see the actual publication please follow the link above