Dibuix de Josep Surroca mostram una escena amb senglars referida al conte "L 'avi", dels Contes de l'oncle. país, fou considerat un heroi, i la seva figura passà aviat a la tradició popular i a la literatura. La mitificació s'inicia el 1640 amb l'obra d'Antonio Coello, Francisco de Rojas y Zorrilla i Luis Vélez de Guevara, El catalan Serrallonga; bandos de Barcelona. Va continuar aquesta línia serrallonguiana, intrínsecament lligada a la geografia de la Vall d'Osor del segle XIX, amb Víctor Balaguer, escriptor, dramaturg i ministre, autor del drama Don Juan de Serrallonga o /os banda/eros de /as Guillerías (1858). Avui dia el personatge perdura amb escenificacions com Alies Serrallonga, a càrrec de Els Joglars, el 197 4, o les populars cançons Toma, toma Osor, vila petita i bonica Talment ets una baldufa enclavada dins la vall. Talment ets una joguina com no havia pensat mai. Talment sembles una nina vestida tota de verd. Ets graciosa i bonica sota un cel petit i estret. Pilots d'arbres, fent sardana, van dansant al teu entorn, i l' aire que t 'amanyaga fa més freds els teus racons. Si el teu nom són quatre lletres, que juntes diuen Osor, el ressò de les muntanyes repeteix eixa cançó: "Osor, ets un petit bocí de terra. Osor, ets un recer cobert d'encants. Osor, trosset de terra catalana. Regalims d'aigua neta i clara, Serrallonga, del grup Els Esquirols o El bandoler, de Lluís Llach. Així mateix, també existeixen alguns romanços populars sobre la vida del donen bellesa als teus voltants". Vull pujar dalt de la serra, ftns al pic de Sant Benet, per veure el món que s'eixampla sota un cel ben clar i ben net. Per veure les serralades del Montseny i el Montserrat. Els bells cims de Collsacabra i el Pirineu tot nevat. Vull pujar a Sant Gregori per poder-ne contemplar bells racons de Costa Brava, la Garrotxa i I 'Empordà. I content de tanta gràcia vull tomar a la vall d'Osor, on hi regna dolça calma, molta pau i germanor. CABANAS i ANTICH, Ramon: Així és la vida. Osor, 1986. trabucaire osorenc Becaina. Acabem el capítol literari amb el poeta Joan Maragall, del qual es diu que, durant les seves estades prop de Vallclara, va sentir contar la rondalla del Mal caçador, aquell que va deixar d 'oir missa per córrer darrera la llebre. L'eximi poeta modernista, segons la tradició, va aprofitar el pelegrinatge per la capella de Vallclara per donar forma al seu poema del mateix títol. Retrat de Joan Maragall, excels poeta modernista que, segons la tradició, s 'inspirà en terres osorenques per escriure algunes de les seves composicions. 75
osor
To see the actual publication please follow the link above