L'escabrositat del terreny, comuna en els vells camins, en especial el de Vic a Girona per Vilanova de Sau, el port de Malafogassa, Coll ~ El contacte entre roders de diferents ~~ indrets va comportar la creació de les Sabena, Sant Hilari i Osor, o bé el de Viladrau, Espinelves, Coll Sesplanes, Coll de Querós, el Coll i Osor, feia que només s'hi pogués transitar amb animals de bast. A Osor hi ha una tradició traginera que en el passat tenia un bon pes social, pel benestar i pel moviment econòmic que generava: matxos, mules i comerç en general, sobretot entre els tractants de bestiar. Per això, la festa de Sant Antoni Abat i la Festa dels Tres Tombs - la dels traginers- juntament amb la dels roders, eren de les més assenyalades de la contrada. Rodellers. Important per la gran quantitat i qualitat dels castanyers d'Osor. El rodeller és el bosquerol que fa rodells o cèrcols per a bótes de castanyer, lligats de forma rodona, que segons la llargada s'anomenen roda, setzè, catorzè, quarterola, tretzè o emmascarat, sisè o esquerol ... EI rodell es feia mitjançant el tany del castanyer extret de la baga anomenat bastó. El procés de fabricació era llarg, complex i manual, fins al punt que un roder difícilment podia fer més de quatre rodells al dia. Els bastons s'esporgaven, es xapaven per la meitat, s ' allisaven amb el contell en el cavaU per assolir la mateixa gruixària i es coHocaven en un motllo per plegar-los o enrotllar-los i lligar les parelles de cèrcols superposats. La temporada de treball anava de setembre a maig; a l'estiu no es treballava per preservar la saba dels arbres. Els roders vivien en barraques i s'alimentaven de pa, patates, mongetes, porc i vi. societats de roders. A Osor, el 1892, ja existia la Arera Osurense, amb 80 afiliats. Més endavant va passar a ser el Sindicato de Areros Osorense, que el1932 tenia 150 afiliats. La posterior federació d'aquestes societats va portar a una vaga, el1913, per imposar el preu per càrrega. Aquestes associacions van influir molt en la contractació, explotació i taxació de preus. Avui, aquest ofici pràcticament ha desaparegut, tot i que l'existència d'un taller de si/Ions de castanyer ha afavorit que homes com l'Alfred Cantal i en Lluís Miralpeix encara s'hi hagin dedicat esporàdicament. Carboners. El carbó vegetal havia estat molt important fins a l'arribada del petroli i del butà. A Osor hom recorda encara en Xico Mariner o l'Andreu de ca I'Horra, treballant dia i nit a la pila de carbó, fora de casa, amb bon i mal temps. Es desplaçaven a un bosc alziner, feien una cabana i preparaven la plaça carbonera on farien les piles. Tallaven l'alzina, l'apilonaven i la cobrien amb les mateixes branques de l'arbre, ginesta, falguera ... Llavors la cobrien de terra i hi feien uns forats que servien perquè, una vegada encesa la pila, respirés i es pogués bitllar. El carbó tardava entre deu dies i un mes a fer-se, segons el volum de la carbonera. Quan estava acabat, el carregaven en sarrions sobre matxos de bast per portar-los al negociant -a can Quelic, en Minero de can Pujol ... - que el venia. L'última pila de carbó que es va fer a Osor va ser obra d'en Pitu Àrias, l'agost del1980. 41
osor
To see the actual publication please follow the link above