Coloma de Farners o França. Recordem que, a Osor, el carrer més llarg empedrat amb llambordes és el carrer de França, i que travessa l'antic pont d'Osor pel centre de la població. És fàcil, doncs, suposar que Verdaguer, encuriosit per tot allò folklòric i recuperable per a la I iteratura catalana de la Renaixença, sentí contar la llegenda demoníaca que deien que havia tingut lloc en aquella casa. Així, probablement influït per la seva estada, es decidí a escriure la llegenda que titulà El Renoc. Uns versos d'aquesta composició es poden llegir a la façana d'un afegit modern que resta dempeus adossat al vell mas i que diuen: "Jo he vist Barcelona un prat I lo Bosc de Tosca ciutat, I i no he vist tantes olles I amb tan poc cuinat." Que el vers segon esmenti el llogarret de Bosc de Tosca ha portat més d'un erudit a confondre's geogràficament, ja que tendeixen a situar la llegenda en aquest poblet Facsímil íntegre del conte El Renoc, de Mossèn Cinto Verdague1; localitzat a can Bosch. proper a Olot, quan l'esment és només una llicència al ·legòrica del poeta sobre el pas del temps i sobre com canvien les coses. El que resta clar és que El Renoc és una rondalla totalment osorenca que arrenca de can Bosch d'Osor. Una altra rondalla de mossèn Cinto és la titulada Consell mal aprofitat, situada al Mas Sobirà. El poeta narra la història del trabucaire Bou. En cobrar un rescat al mas, l'amo no va saber com rasar les dobles sobreres i en Bou es va servir del sabre. Les monedes que "' JACINT l'I'Rl),(GUCR EL RENOC Conten en la GuiUerla que un dels passats del Bosch d •ossor no tenia cap fill I la seva hisenda havia d'anar a raure a mana estranyes. Ell n'es· tava molt trist I no se'n sabia açonhortar. Un dia es llevà per la mala espona 1 es desculdl de ~~t~~e df:;{g~~~ l~~t:n u~a~i:iU..:S~~~;~t~"~;~t~r~: tornant amb ses ramade9 de Ja fageda, trobaren un noi petit I reconat que plorava, dient que s'era perdut. LI demanaren d'on era, I això pla no saplgué tornar la resposta: no saplgué el nom de sos pares, ni on anava ni d'on venia; re!lponla secament al que bé ll venta 1 res més; era mut de conveniència. A 1 'amo del Bosch U agra. dava tan poe et tar::.nnà d'aqueU marre<: com ses ~~~~~~e~ ::ig ae{~;!n~¡t~rhi~~~ ~e~~~~'!:. Des d'aquell moment, en la taula I en tot el demés fou tractat com a fUl 1 successor seu, 1 boca què vols, cor què desitges. El bordegasJOt era de vida, mes no creixia, com sl fos un sac de mal proftt: I com m's bons bocins menjava, més ~~raà r~~ul1~c ~i?:tgPir~u~:~~~a.uE~¿:~chu: est<ma abans d'arribar-U a Ja casa aquetf renoc com un càstig de D~u. Prou s 'havia adonat que no resava mat un mot de rosari; tot era u sen- ~~0;~1:v~¿ml~ ae~~~J b~e q~~ ~:~e¡: !m'bu~~r;:1~ obert com ets lladres I no obria els uns fins que deien cAve Maria pur fsslrnu, m~s que més sl sentia la fressa dels plats de "l'escudeller o t rot- van caure a terra no van ser arreplegades, ja que en Bou ho va impedir tot dient: "Deixa-les estar. Aquestes no són nostres, i a cadascú el que sigui seu". Un de la colla, dit Cellabona, no s'hi va conformar i va voler tornar a atacar sol el Sobirà. L'amo, però, aquesta vegada el va fer fugir a trets. Va marxar tot dient: "Verament, en aquest món, qui tot ho vol tot ho perd. Cal deixar a cadascú el seu, com diu en Bou". I precisament aquest és el consell d'en Bou que en Cellabona no va saber aprofitar: a cadascú el que és seu. I I I PRO.U AN7'0Lò01CA '" xar el blat de moro !:fi carnt de Ja taula. No !ft:a~a:a~-l~~; ~ ~1u: ~1ft ~;~t~o~f!~~~t.c~ de la casa, ell es llevava, se n 'anava a la vora del foc 1 posant un peu en cada pedra, passava tota la nit Jugant amb la ftama de la llar 1 remenant les brases A En B06Ch aqueixes coses 1 altres que se•n contaven no 11 feien goig 1 començA d'escoltar lea artlculates dels velna de si aquell noi era bord, de sl havia estat canviat, 1 per sortir de BOSPltetJ, una nit poal dins el guarda eendres, al voltant del foc, una Alera de cloequea d'ou plenes d'aigua beneita t s'amagà dintre el bugader pel que esdevindria. Quan tothom fou a dormir 1 en la casa no ea sentia !Ma que el remuc de les vaque_, en l'estable 1 les corre<ltsse.s del gat empaitant lea rates en el graner, ea presentA el renoc de aon hereu, acosti un escambell davant del !oc, 1 a l'adonar-se ~~ ~e:ancl~~a1 ~~~afril:~es d'aigua beneita fa Jo he vist a llarc:eloaa un prat, Jo llotch de Totca ciutat, i no he vi1t taatca olle1 amb tan poc cuinat. m~~!fit :1::nf.at ~af~~~~~e~ ~~~~f~r~tx ~ti ni gallina. u~fi'a d~a?~eN:O~~. ~n nf~fsh r:~=r dgcr: ::~~ ~~ ~~ ,e:~~~~~~c~ero~aan;;·;.~~l!: ~rre::~-~~ni! pretièncla s'anomenava el diable, ell a?egta: cQue Déu ena el tinga ben llunya. 39
osor
To see the actual publication please follow the link above