La presentació del número 342, corresponent als mesos de gener i febrer, ha tingut lloc a la delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, a Olot
La diputada Imma Muñoz ha participat en l'acte
Aquest dimats s'ha presentat a la delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, a Olot, el número 342 de la Revista de Girona, editada per la Diputació de Girona. Aquest número de la revista, que correspon als mesos de gener i febrer de 2024, inclou el dossier «Una dècada d'arquitectura», on es fa una mirada plural de deu anys de projectes d'arquitectura, tant pública com privada, per reivindicar la qualitat i el valor dels béns comuns.
L'acte ha anat a càrrec de la diputada de la Diputació de Girona, Imma Muñoz; el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué; el coordinació del dossier, Narcís Sastre; el delegat de la Garrotxa-Ripollès del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Jordi Moret; i els arquitectes Bet Capdeferro i Arnau VergésEl dossier presenta una vintena de projectes realitzats durant la darrera dècada que destaquen per la singularitat i la qualitat: des d'edificis avantguardistes fins a plans urbanístics de nova generació, que plantegen una manera nova de veure i actuar sobre el territori i el paisatge.
El geògraf i paisatgista Narcís Sastre Fulcarà coordina el dossier sobre una idea: mirades plurals en un dècada de projectes arquitectònics. Aquesta monografia sobre l'arquitectura actual a les comarques gironines transita entre l'edificació, l'espai públic, el paisatge i la planificació, amb la finalitat que el lector conegui amb el detall més gran possible els plans i els projectes escollits, destacant-ne tot allò que els fa únics i rellevants.
Els projectes seleccionats són una petita mostra que serveix per il·lustrar la qualitat de l'arquitectura contemporània a les comarques gironines. S'hi troben projectes executats, totalment o parcialment, en el transcurs de deu anys, que són representatius del territori.
Formen part del dossier els articles següents:
«El valor d'un territori que traspassa fronteres», de l'ambientòleg i director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya Pere Sala i Martí, que tracta del Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya.
«El punt d'inflexió», de Sergi Nuss Girona, membre del grup de recerca APTA de la UdG i expresident de SOS Costa Brava, que tracta sobre el Pla director urbanístic de la Costa Brava.
«Ampliant la mirada», de l'arquitecte Francesc Baquer i Font, que parla sobre les vies verdes.
«Cronologia d'un trajecte de reversió», de la geògrafa Àgata Colomer Cabarrocas, que tracta sobre la Pletera.
«L'habitatge als pobles petits», de l'arquitecta Anna Pla, que explica com les polítiques públiques adoptades al municipi de Mieres i la col·laboració entre les administracions han permès mobilitzar-hi habitatges buits.
«Redescobrint la perifèria naturbana», centrat en la Vora de Girona, un projecte d'arquitectura, i «Quan el que és petit és bell», sobre la reforma del pont sobre el Brugent de Sant Feliu de Pallarols, del geògraf i paisatgista Narcís Sastre Fulcarà.
«Un projecte valent i innnovador», article que descriu la remodelació del barri antic de Banyoles, i «Una nova generació d'equipaments», sobre el CAP de Riells i Viabrea, de l'arquitecte Roger Subirà.
«La democratització», de l'arquitecta Mariona Llenas, sobre el Port Esportiu de Palamós.
«Valors conceptuals i estètics de l'espai públic contemporani», del doctor en arquitectura Josep Maria Fortià Rius, que tracta sobre la urbanització del front marítim de l'Escala.
«Obrir un hort d'activitats al poble», de l'arquitecta Mercè Pagès Garcia, que explica una intervenció a la plaça de Sant Cebrià de Vilafant.
«Un espai divulgatiu dins un volcà», de Joan Sala Plana, sobre l'Espai Cràter.
«L'hospital del bosc», de Ferran Campillo i López, pediatre i professor de la UOC, sobre l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa.
«Un mirador privilegiat a les Gavarres», de Marta Faixedas Puig, politòloga i editora del portal web Petjada Catalana, sobre la torre mirador situada a la torre Desvern, Premi del COAC 2023.
Dues propostes de l'arquitecte Lluc Sanz Torres: «Un repte constructiu i energètic», sobre l'Institut Escola Mestre Andreu, i «Un habitatge unifamiliar aïllat al Ripollès», que explica la Casa Llanars, obra de l'arquitecte Crisant Romans.
«L'evolució el model», de l'arquitecta i interiorista Roser Juny Canals, sobre la Biblioteca Carles Rahola, model de biblioteca del segle XXI.
Una proposta del politòleg, urbanista i consultor en polítiques d'habitatge Eduard Cabré Romans: «L'excepció que ha d'esdevenir norma», sobre el Bloc 6x6 de Bosch Capdeferro Arquitectura, un referent per a les noves polítiques d'habitatge.
«L'arquitectura dels cinc sentits», de l'arquitecte Marc Arnal Huguet, sobre l'ampliació del celler Vinyes dels Aspres.
Altres temes
En aquest número també es publica una entrevista a Carmen Alcalde, escriptora i periodista. El periodista Daniel Bonaventura hi conversa sobretot a partir de la lectura de Cartes a Lilit, un viatge a la profunditat del franquisme viscut des de dins, a través de les vivències de joventut de l'autora.
A la secció «Reportatge», l'escriptor i activista Oriol Ruiz Serrano, amb «Històries de vida per erradicar l'estigma», narra les històries de vida dels integrants del projecte «Compartint experiències».
A «La memòria d'un ofici», en l'article «Xavier Pallàs, mestre campaner», l'escriptor Josep Campmajó parla de l'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas Llorenç Llongarriu.
A «Perfil», la periodista i escriptora Bàrbara Julbe retrata les germanes i artistes de l'emblemàtic Circ Raluy amb «Les noies del circ que canvien la història».
I destaquem també, entre d'altres, l'apartat «Biografia», on el periodista Narcís Genís fa un retrat de Miquel Ruiz Avilés, com a «fotoperiodista de pedra picada».
