La presentació del número 341, corresponent als mesos de novembre i desembre, ha tingut lloc al Teatre Casino La Unió de Vidreres
El diputat de Cultura, Jordi Camps, ha participat en l'acte
Aquest divendres s'ha presentat a Vidreres el número 341 de la Revista de Girona de la Diputació de Girona, que correspon als mesos de novembre i desembre de 2023. Aquest darrer número de l'any inclou el dossier que porta per títol «Cent anys de diversió», on es fa un repàs cronològic de la diversió a les comarques gironines.
La presentació ha anat a càrrec del vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona i alcalde de Vidreres, Jordi Camps; el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué; el professor i coordinació del dossier, Oriol Ponsatí-Murlà, i la historiadora Rosa Maria Gil.
En aquest dossier s'analitza com han evolucionat algunes de les principals formes de diversió a les comarques gironines al llarg dels darrers cent anys, seguint un fil que comença als casinos dels anys vint i trenta, continua a ritme de sardana i txa-txa-txa durant els primers anys del franquisme i troba el seu auge, d'una banda, a les discoteques i pubs a partir dels anys seixanta i, de l'altra, en les experiències psicodèliques i contraculturals del tardofranquisme. Com que la participació de la dona en cadascuna d'aquestes manifestacions festives no és un factor que sempre es pugui donar per fet, s'ha volgut dedicar un article específic al despertar de l'oci femení en el primer terç del segle XX.
El dossier està coordinat per Oriol Ponsatí-Murlà, professor i lector del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona. Amb la selecció d'articles que ha realitzat i més enllà del repàs cronològic, el dossier analitza cent anys de diversió sense deixar de banda algunes de les formes de diversió més arrelades arreu de les nostres comarques, i s'ha interessat a saber com estan, de salut, les fetes majors i els carnestoltes gironins. També s'ha parlat tant amb gent gran com amb gent jove per saber com ha canviat la manera que uns i altres tenen de passar-s'ho bé, especialment de la pandèmia de la covid ençà. Perquè, tal com diu el coordinador del dossier, qualsevol manifestació de diversió és, alhora, una manifestació de llibertat.
El dossier conté articles de diferents autors, que tracten els temes següents:
- «Festa i subversió: una mirada antropològica», de l'antropòleg Adrià Pujol i Cruells.
- «Sortir de casa per tastar la llibertat» i «Tardes de cafè i vespres de revetlla: el casino com a lleure autogestionat», de la historiadora Rosa Maria Gil Tort.
- «Ranxeres, sardanes i berenars a la fresca: diversions en el primer franquisme», de la musicòloga Anna Costal Fornells.
- «La vida continua igual: de les boîtes als grans festivals d'estiu», del periodista Xavier Castillón.
- «Gaudir de la llibertat en majúscules», de l'historiador i periodista Pau Lanao i Reverter.
- «Dues festes majors representatives: Banyoles i Olot» i «Carnestoltes: un rei que es manté ben aferrat al tron», dels estudiants de comunicació cultural de la UdG Lucía Benito i Sergi Bassas.
- «Divertim-nos fins a morir: la diversió més enllà dels vuitanta anys», de Marina Martín García, i «Divertir-se durant i després de la covid: confinament, raves i botellots» d'Abeba Julián, estudiants respectivament de comunicació cultural de la UdG
Altres temes
En aquest número també es publica una entrevista a Montserrat Manén i Folch, «Records vius», realitzada pel professor i escriptor David Pagès, on es parla sobretot de l'avi de l'entrevistada, l'escriptor Josep M. Folch i Torres, i també del seu besoncle, Joaquim Folch i Torres, que va conèixer i tractar els últims anys de les seves vides i que van excel·lir, respectivament, en els camps de les lletres i de l'art i la museologia.
El reportatge «Micropobles: solidaritat veïnal contra problemes de mobilitat», de la periodista Clara Julià, explica que la demarcació de Girona té pràcticament un centenar de pobles de menys de cinc-cents habitants (concretament, vuitanta-tres), una xifra que representa el 37 % del total. La falta de centres educatius de referència o d'alternatives de transport és el pa de cada dia en aquests municipis on, per contra, abunda el sentit de la comunitat; on sovint es gaudeix d'una qualitat de vida marcada per un entorn privilegiat, i on els alcaldes i alcaldesses dels municipis petits, a banda d'exercir la seva tasca de representants democràtics, són els més conscients dels problemes que es viuen en aquests indrets.
A l'apartat «Lletres», la professora i escriptora Núria Martí Constans ens parla dels trenta anys de la Nit de Poetes, trenta anys perseverant per oferir un espectacle i una festa cultural sobre poesia.
I a l'apartat «Art», l'historiador de l'art Narcís Selles Rigat ens acosta a les contribucions que les gironines Eva Vàzquez i M. Lluïsa Faxedas i la figuerenca Mariona Seguranyes fan sobre l'estudi del fet artístic des del terreny de la recerca històrica.
A banda, hi ha les seccions habituals: «Apunts», «Història», «Territori», «Taller de nous creadors», «Aparador» i «Artistes».
