Notícies

Jordi Camps remarca el valor de la llengua catalana durant la Nit dels Bertrana

Foto : Fotògraf: Eddy Kelele

El vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps, ha assistit aquest dimarts al vespre al lliurament dels Premis Literaris de Girona, que enguany commemoren el 56è Premi Bertrana de novel·la. També hi han estat presents nombroses autoritats, com ara el secretari general de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Foz; l'alcalde de Girona, Lluc Salellas; la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; la presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana, Mariàngela Vilallonga; la vicepresidenta segona de la Diputació de Girona, M. Àngels Planas, i la diputada d'Educació i Joventut, Mònica Alcalà, entre d'altres.

L'Auditori de Girona es va tornar a omplir ahir en l'entrega dels Premis Literaris de Girona, en una cerimònia que va afegir a la llista de guanyadors el cantant barceloní Socunbohemio, Josep Maria Pinto i Marta Michans. Des del mes de juny ja se sabia que Jordi Solé s'enduria el Bertrana de novel·la, que Jordi Solà era mereixedor del Miquel de Palol de poesia, Josep Muñoz, del Rahola d'assaig, i Sònia Guillén, del Ramon Muntaner.

En la seva intervenció, Jordi Camps va manifestar que «El català, la defensa de la llengua catalana, va ser la base del naixement d'aquests premis. Costa de dir, però els estudis detecten que només un terç dels catalans la utilitzen com a llengua habitual i que només a una petita part del país aquest tant per cent supera el cinquanta, com és el cas de les comarques gironines. La llengua està en un estat delicat, però reversible. Ho serà si els catalans entenem que la millor manera de defensar-la és fer-la servir de manera habitual». Al qual va afegir: «El català només estarà condemnat si deixem d'utilitzar-lo. I al mateix temps, cal fer accions per prestigiar-lo entre els més joves, que són el futur, i normalitzar-lo com a llengua d'ús habitual a les xarxes socials i al món digital. Hem de trencar la seva caiguda sostinguda».

Els actes de la Setmana dels Bertrana ajuden a donar encara més volada a aquests Premis Literaris de Girona. La Diputació de Girona, que en forma part del Patronat, aquest any, aprofitant que l'obra guanyadora del Premi Prudenci Bertrana de novel·la és un cant d'amor a Ava Gardner i també a la infantessa de l'autor a Tossa de Mar, ha volgut col·laborar amb la instal·lació que s'ha pogut veure a l'Auditori.

Unes fotografies, unes imatges, que són un recorregut per la costa i que mostren indrets esplèndids abans de l'arribada del turisme. Les imatges, captades per Josep Maria Bohigas i Pujol l'any 1950, provenen dels fons d'INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, i mostren un paisatge verge, cales paradisíaques com la platja dels Capellans i imatges de la Vila Vella, un món que en certa manera ja ha desaparegut. De fet, la pel·lícula Pandora i l'holandès errant va contribuir de manera important a atraure turisme d'arreu i a canviar la fisonomia de Tossa de Mar i d'altres poblacions de la Costa Brava, fins llavors dedicades a la pesca i al conreu de la terra. La mostra es complementa amb una esplèndida fotografia d'Ava Gardner en un descans de rodatge, obra del fotògraf Carlos Pérez de Rozas per a l'agència EFE.

 

La llista completa de guanyadors d'aquesta edició és la següent:

  • 23è Premi Lletra al millor projecte digital: Curacontes, de Marta Michans
  • 29è Premi Cerverí de lletra de cançó: Les coses que no m'agraden de tu, de Socunbohemio
  • 2n Premi Aurora Bertrana de traducció: Josep Maria Pinto, per la traducció d'El temps retrobat I i II, de Marcel Proust 
  • 38è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil: Cicatrius, de Sònia Guillén Colomer 
  • 44è Premi Carles Rahola d'assaig: El jardí d'Epicur, de Josep Muñoz Redon 
  • 46è Premi Miquel de Palol de poesia: L'ombra de les hores, de Jordi Solà Coll 
  • 56è Premi Prudenci Bertrana de novel·la: L'any que vaig estimar Ava Gardner, de Jordi Solé.

Documentació