Recorren el camí de l’exili republicà que va creuar la frontera amb França l’any 1939
El diputat Jordi Masquef va assistir dissabte passat a la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que va tenir lloc a la Vajol. El 5 de febrer de 1939 centenars de persones van travessar pel coll de Lli, a la Vajol, un dels camins de l’exili cap a França. Dissabte, una seixantena de persones de diferents entitats van resseguir un tram del camí en homenatge a tots aquells exiliats. L’acte va ser presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, i hi van participar diversos representants municipals de la zona.
Al migdia es va inaugurar l’exposició «Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939», al Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera. Una mostra comissariada per l’historiador Enric Pujol que permet veure la donació d’Abelard Fàbrega al Museu de l’Empordà de Figueres i el fons Josep Narro al Museu Memorial de l’Exili. Aquesta mostra ha estat l’eix central dels actes del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que el 2017 la Generalitat va instituir cada 5 de febrer com un dia per homenatjar la memòria dels que van lluitar, van perdre i van haver de fugir.
En la seva intervenció, Jordi Masquef va assegurar que «la Diputació de Girona està implicada en la conservació de la memòria històrica que porta a terme de manera excel·lent el Museu Memorial de l’Exili. Per aquest motiu, patrocinem l’exposició “Art i exili. Artistes de l’exili català de 1939”». I va afegir: «És una oportunitat única de retrobar-nos amb l’expressió plàstica d’un sentiment col·lectiu representat per alguns dels nostres grans artistes, que van coincidir en l’exili a Mèxic entre 1937 i 1945. Quan veiem aquestes obres podem entendre perfectament el que van sentir els nostres conciutadans durant aquells dolorosos anys».
Per Masquef, aquesta Diada ens fa recordar que, «tristament, hi ha situacions que ni quaranta anys de democràcia han pogut resoldre. Avui, hi ha en presons de l’Estat espanyol polítics que hi són pel fet d’haver estat conseqüents i haver complert el seu compromís adquirit a les urnes amb els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I a l’exili hi ha també part del que va ser el nostre Govern, que lluita des d’Europa perquè es posi fi a una situació del tot injusta. Quan la democràcia empresona la política o l’obliga a emprendre el camí de l’exili és quan la democràcia perd el seu nom».
