Aquest divendres s'ha presentat a la Casa de Cultura Les Bernardes de la Diputació de Girona el segon bloc expositiu de l'any, «La pell de les ànimes», que es podrà veure fins al 27 de juliol.
A l'acte hi han assistit Jordi Camps, vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Robert Fàbregas, coordinador de la Casa de Cultura Les Bernardes; Laura Tàrrega, tècnica de la Casa de Cultura Les Bernardes de la Diputació de Girona, i alguns dels artistes que hi exposen: Gossette Lubondo, fotògrafa que hi participa amb l'exposició «Viatge imaginari II»; Eddy Kelele, fotògraf que hi participa amb «Parets invisibles: africans a Salt»; Mario Annunziato, artista que hi participa amb «Al llindar del caos», i Albert Collado, Narcís Ros, Albert Romaní i Cristina Luque, artistes que hi participen amb «Dòlmens de l'Empordà».
Aquest bloc expositiu, que forma part del cicle que es presentava aquest mateix gener amb el nom de «Fantasia o realitat?», ens permetrà gaudir de sis exposicions on els artistes transmeten les seves idees estètiques i ens mostren unes experiències que són en els seus orígens.
La idea d'aquest bloc expositiu és que existeixen tantes pells com ànimes a l'univers: animals, vegetals, minerals o líquides. La mar, les pedres, els arbres, els insectes i, fins i tot, els núvols i el vent, tenen una fina capa de pell que protegeix l'univers particular i insòlit del seu contingut. En el cas humà, els teixits i l'estructura de la pell s'han d'entendre com una via per desxifrar i conèixer el cos i el ser que l'habita. La pell és inseparable de la identitat personal i social perquè l'habitem. És el continent on emmagatzemem les nostres sensacions, els valors i les qualitats estètiques i simbòliques. Així doncs, la pell és una font de narracions i discursos a partir dels quals conformem la nostra imatge. Encarna la identitat, recull la biografia de la vida i mostra els solcs deixats pel pas del temps. També podem observar a la pell la nostra relació ambiental, les malalties, les cicatrius o la psique. La història del ser humà es diposita a la memòria, però també a la pel
l. Una pell que els artistes utilitzen com una expressió no simplement estètica, sinó com un mitjà per transmetre un missatge, unes idees i unes experiències que ignorem que es custodien en les fines capes de totes les pells de l'univers.
Les exposicions que s'han inaugurat avui són:
- Sala Berta Casas: Gossette Lubondo, «Viatge imaginari II».
- Sala Photo i Sala 29m2: Fethi Sahraoui, «El culte de les ànimes».
- Sala L'Església: Eddy Kelele, «Parets invisibles: africans a Salt».
- Sala Sant Jordi i sala La Lateral: Mauro Annunziato, «Al llindar del caos».
- Sala La Lateral: Associació Fotogràfica Salt, «Lliga social».
- Sala La Talaia: Albert Collado, Narcís Ros, Albert Romaní i Cristina Luque, «Dòlmens de l'Empordà».
L'exposició de Gossette Lubondo, «Viatge imaginari II», ha estat creada amb el suport del Museu du Quai Branly-Jacques Chirac. Gosette Lubondo, nascuda el 1993 a Kinshasa, on viu i treballa, és una estrella en ascens de la fotografia africana, reconeguda sobretot a partir de la sèrie «Imaginary Trip», realitzada en edificis emblemàtics que ara estan en desús. La seva obra és una reflexió sobre la memòria, el patrimoni i el temps.
Fethi Sahraoui, que hi exposa «El culte de les ànimes», és un fotògraf algerià nascut el 1993 a la ciutat meridional de Hassi R'Mel i especialitzat en reportatge social. El treball de Fethi s'ha exposat a diferents institucions, com l'Institut del Món Àrab, i s'ha difós en nombroses publicacions, com The New York Times, entre altres. És membre del Col·lectiu 220, becat per la Fundació Magnum, i participant en la darrera edició de The Joop Swart Masterclass.
El fotògraf saltenc Eddy Kelele, amb «Parets invisibles: africans a Salt», retrata com viuen, treballen i es relacionen els africans de diferents països a la vila de Salt. Ha estat guardonat en els Premis ÑH, els European Newspaper Awards i amb el Carles Rahola de fotoperiodisme.
Mauro Annunziato, artista-científic i director artístic de la plataforma Kiwi, amb «Al llindar del caos», mostra la bellesa en la zona fronterera entre l'ordre i el caos, que en la literatura de la teoria de la complexitat es descriu com el llindar del caos: una zona de transició en què el caos s'organitza i s'estructura en noves formes sense produir una frontera real.
L'Associació Fotogràfica Salt, amb «Lliga social», té com a objectiu donar a conèixer els treballs creatius dels fotògrafs de l'associació que han resultat premiats.
Albert Collado, Narcís Ros, Albert Romaní i Cristina Luque, amb l'exposició fotogràfica «Dòlmens de l'Empordà», ens porten a descobrir les joies del megalític de l'Alt i el Baix Empordà, mostrades amb una tècnica actual en fotografia com és la pintura de llum (light painting).
El diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps, ha destacat en la presentació que «aquest equipament cultural ha consolidat amb el temps una programació d'exposicions d'alt nivell, en què els protagonistes són la comunitat artística més coneguda del moment. La voluntat de la Diputació de Girona és fer de Les Bernardes un centre clau i més necessari que mai a les comarques gironines. Hi podrem veure, per primera vegada a Les Bernardes, artistes que venen de l'Àfrica».
«La Casa de Cultura Les Bernardes té ara la missió de difondre i promoure la cultura multidisciplinària contemporània aprofundint en la reflexió i la interpretació de la societat actual mitjançant exposicions, debats, cicles de conferències i activitats literàries en el marc de les comarques gironines», ha afegit el diputat de Cultura.
Des de començaments d'aquest 2024, la Diputació de Girona s'ocupa directament de la gestió de Les Bernardes. El 2024 serà, doncs, un any de canvis per al centre; uns canvis que permetran continuar una tasca que s'ha dut a terme amb encert durant els quaranta anys de vida de Les Bernardes com a casa de cultura.
