La presentació del número 343 de la Revista de Girona ha tingut lloc aquest dijous a la Casa de Cultura Les Bernardes de la Diputació de Girona, a Salt
Aquest dijous ha tingut lloc a la Casa de cultura Les Bernardes de la Diputació de Girona, a Salt, la presentació del número 343 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de març-abril, i que edita la Diputació de Girona. Aquest número inclou el dossier «Arts vives, situades i transformadores».
Les gestores culturals garrotxines, Keta Capdevila i Tena Busquets, coordinadores del dossier, han recollit setze articles en què es destaquen persones, espais i projectes d'arts vives que es construeixen a través de formes artístiques contemporànies, amb llenguatges diversos, amb formats i continguts molt variats, però amb els seus temps de creació i els seus codis que qüestionen la realitat per transformar-la. Unes pràctiques artístiques intrínsecament lligades al lloc, però capaces de desbordar-lo, ja que el lloc no només s'entén com un contenidor d'espai o un context d'acció, sinó també com el que es constitueix mitjançant la nostra pròpia acció situada i política.
L'acte ha anat a càrrec de Robert Fàbregas, coordinador de la Casa de Cultura Les Bernardes; Tena Busquets, coordinadora del dossier; Pep Fargas, gestor cultural, i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona.
Arts vives té el seu referent en el festival «Això al poble no li agradarà», un espai on existeix la possibilitat d'una mirada crítica i el gaudi d'incorporar visions de l'espai i el temps en què han estat creades.
El dossier presenta setze propostes ben diferenciades i un article final amb un glossari fet per les mateixes coordinadores. Algunes de les aportacions del dossier són:
«El poder del lloc», de Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Hi destaca que assistim a una retrobada , a un redescobriment del lloc, i en aquest procés, el món rural adquireix un paper molt rellevant.
«Rurals no perifèrics», de Pep Fargas, exregidor de Cultura d'Olot. També ha estat gerent de la Xarxa Transversal i director de Lluèrnia. Per a ell, mudar-se de la gran ciutat al món rural és una opció personal per cercar un lloc millor per viure. Quan aquesta decisió està associada al trasllat o a la creació d'una nova estructura cultural, integrada i respectuosa amb l'entorn, pot esdevenir un revulsiu innovador per a l'hàbitat que acull.
«L'experiència sensible a través d'un esbós situat», d'Ariadna Rodríguez, del Col·lectiu i Espai Nyamnyam, i Ingrid Riera, del Col·lectiu La Noia del Monyo. Un article dividit en dues parts. A la primera s'aprofundeix en el que entenem per arts vives i pràctiques contextuals a partir de l'experiència de gestar el festival «Això al poble no li agradarà», a través del text «L'experiència sensible», a càrrec d'Ariadna Rodríguez. A la segona, «Un esbós situat», a càrrec d'Ingrid riera, s'ha elaborat un estat de la qüestió i un mapatge actual d'agents actius en aquestes àrees a les comarques del nord-est de Girona.
«Un telescopi i un microscopi. Com sostenim les arts en viu des de l'Administració pública?», de Tena Busquets, coordinadora de l'Equip d'Arts Escèniques de l'Àrea d'Educació i Cultura de l'Ajuntament d'Olot, directora artística del festival Sismògraf. Per a l'autora, l'espai local, per una raó òbvia de proximitat, és clau en la formació de les noves polítiques culturals, dels nous models de gestió i de governança dels equipaments.
«Alguna cosa passa mentre tothom mira cap a una altra banda», de Rita Andreu, membre de Cultural Rizoma. Per a l'autora els processos de treball que es desenvolupen amb i per als artistes des d'estructures independents operen des d'una capa subterrània i prenen formes diverses en funció de les possibilitats i mancances pròpies. En el nostre cas, aquestes formes basculen entre la voluntat de fer possible un espai-temps idoni, compartir un camí i deixar-se arrossegar per les idees dels altres.
«Com es pot comunicar la raresa», d'Anna Aurich, comunicadora cultural i CEO de Còsmica. L'autora es pregunta sobre com ho hem de fer per explicar que el que ells anomenen teatre raro no deixa de ser una proposta d'artistes que emprenen altres camins.
«Crea. Fertilitzar el jardí» del grup Contenidos Superfluos. Consideren que com a creadors d'arts vives tenen la responsabilitat de generar projectes que, en última instància, fertilitzin el jardí de l'esfera pública i evitin que es converteixi en un ermàs.
«Habitar», de l'espai cultural Ü de Bac. Aposten per desplaçar i multiplicar els centres ja que consideren que cada lloc és capaç de generar una mirada nova sobre el món on vivim.
«Situar», del Col·lectiu i Espai Nyamnyam. Aquest col·lectiu pretén descentralitzar i reterritorialitzar la cultura per inserir-la en el context d'una manera situada.
«Restaurar», de l'equip de l'Animal a l'Esquena. L'Animal és reconegut internacionalment com a espai de creació fora dels grans centres urbans després de molts anys de reivindicar el patrimoni local i el valor.
«Conviure al convent de Pontós», del col·lectiu d'artistes Mutte. Ofereixen models circular, horitzontals, basats a compartir i escoltar, en què la diferència mou el curs de la curiositat.
«Tornar», de la companyia Sargantana. Destaquen el desig de poder dialogar amb el territori més proper tot creant experiències, i remoure el públic.
«Fer teatre», de la companyia Montse Isla. Per a aquest grup el teatre és alguna cosa més enllà del relat; té a veure amb l'experiència col·lectiva d'una ficció en un espai que ha sigut pensat, precisament, per separar-nos de la quotidianitat.
«Regenerar», d'Esther Roca, artista i activista cultural. Segons l'autora, les propostes culturals amb intenció de col·laborar activament pel bé de la comunitat els converteixen en agents catalitzadors, en motors generadors i en parts actives d'un canvi.
«Migrar», del grup Artistas Salchichas. Artistes multidisciplinaris que busquen interpel·lar des de la intimitat cap a la col·lectivitat.
«Reciclar», de Marga Socias i Thomas Roper. Per a aquests artistes, és a través de la pràctica artística que es poden canviar les coses.
I finalment el «Glossari», de Keta Capdevila, gestora cultural que treballa a l'equip del Sismògraf. Hi apareixen conceptes i idees entorn de la ruralitat, la perifèria, les pràctiques contextuals... i moltes altres idees que configuren el que s'ha plasmat en els articles. L'autora recull els termes que configuren aquest univers, conceptes que provenen de diferents disciplines: des de l'art fins a la història, la geografia, la sociologia i l'antropologia, i molts comparteixen límits i es poden explicar de moltes maneres.
Altres temes
En aquest número de la Revista de Girona també es publica una entrevista de Rosa Maria Gil a Mario Zucchitello, l'italià volgudament arrelat a Tossa: «Quan vius en un lloc on no has nascut, tens dues opcions: o vas fent la viu-viu o t'hi arreles».
Al reportatge «Pont cultural entre Semmama i Girona per combatre el terrorisme», d'Edu Sívori, es narren els esdeveniments polítics i socials que van tenir lloc a Tunísia el 2010, que van provocar un despertar cultural en un país de gairebé tretze milions d'habitants. Des de fa sis anys, una delegació d'artistes gironins participa en la Festa dels Pastors a la muntanya de Djebel Semmama.
A l'apartat «Lletres» es tracta el llibre Vent de grop, d'Aurora Bertrana. Adriana Bàrcia hi destaca que la polèmica va acompanyar aquesta novel·la, que recreava l'impacte de l'esclat turístic dels anys seixanta en un poble de pescadors de l'Empordà. L'obra, reeditada per Edicions de la Ela Geminada, és una mostra de l'admiració d'Aurora Bertrana per Caterina Albert.
En destaca també «Elles als ajuntaments: pioneres en la política local», en què la periodista Gemma Busquets, amb la història-relat L'anarquista del vestit blanc, s'acosta a Maria Banal Pineda, primera regidora a l'Ajuntament de Banyoles el febrer de 1937.
