El vicepresident primer de la Diputació de Girona, Pau Presas, emfatitza que els principals reptes que afronten les administracions públiques són la desestacionalització de l'economia i l'equilibri territorial
La Cambra de Comerç de Girona ha estat escenari aquest dijous al matí de la jornada «Quina és la punta de llança de l'economia gironina?». El seu propòsit era que economistes, representants polítics i professionals del sector analitzessin la situació actual de l'economia de les comarques gironines i els reptes als quals s'enfronta.
L'acte ha comptat amb la presència del vicepresident primer de la Diputació de Girona, Pau Presas; la directora comercial de CaixaBank a Girona i la Catalunya Central, Montserrat Benítez; la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, Anna Garriga, i el vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Guàrdia.
Les darreres dades assenyalen repunts de recuperació de l'economia gironina després del sotrac de la pandèmia, amb més empreses i llocs de treball i, sobretot, una disminució del nombre de persones aturades. Els ponents han destacat que, malgrat aquests bons indicadors, cal estar amatents als elements d'incertesa econòmica, com ara els efectes de la inflació o el preu de l'energia, tant de l'electricitat com del gas.
En aquest sentit, el vicepresident primer, Pau Presas, ha destacat: «Com a administracions públiques, els principals reptes que tenim al davant són dos. En primer lloc, la desestacionalització de l'economia gironina, que gira al voltant de quatre grans eixos: una estratègia turística enfocada en la qualitat del servei, l'aposta per la reindustrialització del territori, el fet de saber aprofitar la creació del nou campus hospitalari i l'aposta per les energies renovables. I en segon lloc, l'equilibri territorial: evitar que hi hagi comarques amb un clar dinamisme i que d'altres encadenin molts anys seguits de caiguda del PIB i de disminució de la població».
El debat ha gravitat també al voltant del sector turístic, un dels motors principals de l'economia gironina, i el moment que viu la indústria a la demarcació. Tothom ha coincidit en la importància dels fons Next Generation de la Unió Europa. En aquest sentit, la directora comercial de CaixaBank a Girona i la Catalunya Central, Montserrat Martínez, ha destacat que, dels 28 milions d'euros sol·licitats durant el 2022, el 40 % ja s'han pagat a les empreses del territori. A més, ha subratllat que en el primer trimestre d'aquest 2023 s'han duplicat les peticions per acollir-se a aquests fons respecte a l'any passat.
La jornada, organitzada pel Diari de Girona amb la col·laboració de CaixaBank, ha comptat també amb una ponència inicial del director del Catalan Water Partnership, Xavier Amores, que ha centrat la seva xerrada en com les empreses del sector de l'aigua poden donar solucions en un context de sequera a diversos sectors empresarials.
