Durant la presentació, Fermí Santamaria, vicepresident segon de la Diputació, ha destacat l'impacte positiu del projecte de la Xarxa de Boscos Saludables i Itineraris Terapèutics que impulsa l'organització. Es tracta d'un projecte que s'inspira en models existents en països com el Japó, els Estat Units, Corea del Sud i Alemanya, mitjançant el qual s'identifiquen boscos madurs i singulars amb alt valor natural, s'hi creen itineraris terapèutics i s'ofereix als visitants experimentar «banys de boscos», que s'està demostrant científicament que són beneficiosos per a la salut. Fermí Santamaria ha assenyalat que la Diputació i el Patronat de Turisme hi donen suport perquè és un programa que afavoreix la salut de les persones, facilita el desenvolupament d'una activat turística sostenible en l'espai i el temps, i a la vegada permet seguir els paràmetres de preservació mediambiental, inclusió social i accessibilitat universal.
També han participat a la presentació David Mascort, secretari general d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya; Jaume Feliu, delegat del rector per al Territori i la Sostenibilitat de la UdG, i Àlex Barceló, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Salt.
Durant l'acte d'avui s'han exposat els resultats de «10 + 1» (10 anys com a programa i 1 com a ONG), així com els reptes de futur que s'han articulat en el «Manifest per la protecció dels boscos més madurs de Catalunya», i s'ha fet una crida a la societat civil i al teixit empresarial per fer possible la preservació d'uns primers sis santuaris forestals de biodiversitat (que fan cadascun més de 100 ha) i de vuit grans reserves forestals (més de 25 ha) a Catalunya: en destaquen el potencial dels sis santuaris següents: Mata de València i el Gerdar, Bac del Moixeró, l'Albera, Gresolet, Bianya i el Brugent, sobre els quals es focalitzaran els esforços immediats.
Avui també s'ha posat de manifest que les empreses tenen l'oportunitat d'integrar aquesta acció dins la seva política de responsabilitat social i gestió ambiental, mitjançant el patrocini d'aquests espais d'alt valor forestal i la participació en la iniciativa «CompensaNatura», que aplica l'indicador oficial de l'ocupació del sòl segellat com a impacte d'una organització sobre la biodiversitat. Al mateix temps, s'ha animat a tothom que ho desitgi a esdevenir agent Sèlvans i sumar-se a la protecció dels boscos més vells i de les darreres selves verges de la Terra.
Sèlvans va néixer l'any 2007 com un programa de la Diputació de Girona. Després de ser patrocinat per la Universitat de Girona i la Fundació Natura, l'any passat es va constituir com a ONG en forma d'associació, sota el lema «Persones que cuiden dels boscos, boscos que cuiden de les persones».
Després de la presentació s'han ofert tres breus ponències. La primera, «10 + 1 anys del programa Sèlvans», ha estat a càrrec d'Stefan Esser; la segona, «Urgència i oportunitats de preservar les joies del nostre patrimoni forestal», l'ha pronunciada Jaume Hidalgo i Colomé, coordinador general, i la tercera, sobre el manifest, ha estat a càrrec de Rosa Galindo, presidenta de la Fundació Miranda.
Tot seguit us adjuntem el manifest:
«Manifest Sèlvans per a la protecció dels boscos més madurs de Catalunya»
El manifest descriu els nombrosos beneficis i serveis ecosistèmics que ens reporten, especialment, els boscos més madurs (conservació de la biodiversitat, regulació del règim hídric, depuració de l'aigua, fixació de CO2, millora de la qualitat de l'aire, proveïment de salut i benestar...).
I a escala global emfasitza la necessitat imperiosa de preservar els darrers relictes de selves primigènies de la Terra i com en depenen la major part de la biodiversitat terrestre, la supervivència dels primats homínids, l'existència de multitud de comunitats indígenes i la salvaguarda d'un patrimoni cultural incommensurable.
Per totes les raons que s'exposen, manifestem:
Que cal una xarxa de boscos a dinàmica natural, que inclogui aquells més madurs del territori, assoleixi almenys un 5 % de la superfície arbrada i representi el conjunt de tipologies forestals del país.
Que en les unitats forestals destinades a l'explotació fustera es reservi un mínim de peus grans per hectàrea, de forma òptima entre 5 i 10.
Que aquesta tasca de preservació i valoració dels boscos més madurs ens atorga més força i ens legitima més a emprendre una cooperació internacional que cerqui la protecció dels darrers boscos verges i selves primàries de la Terra.
Que, consegüentment, ens encoratgem i encomanem, nosaltres, societat civil, propietat forestal, empreses, administracions, centres de recerca, centres educatius, ONG i entitats de custòdia, a fer possible aquest repte, cada persona i cada actor, des de la seva responsabilitat i faceta que li resulti factible
El manifest fa una crida especial a la corresponsabilització en:
- El patrocini de santuaris forestals de biodiversitat i el suport a la iniciativa «CompensaNatura» com a acció de responsabilitat social corporativa.
- La creació de reserves forestals en finques privades i públiques.
- L'impuls del conjunt de figures de protecció i el foment de la custòdia.
- La investigació biomèdica sobre els beneficis que genera la reconnexió amb la natura.
- La realització de campanyes de sensibilització.
Us animem a tothom a implicar-vos en aquestes accions i a esdevenir agent Sèlvans.
WEB RELACIONAT
http://www.selvans.ong
