La presentació del nou número, corresponent als mesos de juliol i agost, va tenir lloc a Can Quintana de Torroella de Montgrí
Aquest dissabte, a Can Quintana de Torroella de Montgrí, ha tingut lloc la presentació del número 339 de la Revista de Girona, que conté el dossier «VPJ, el clàssic més modern», que correspon als mesos de juliol i agost i constitueix un homenatge a l'escriptor Vicenç Pagès Jordà quan fa gairebé un any de la seva mort.
La presentació ha anat a càrrec de l'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí; el vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps; el director de la Revista de Girona i coordinador del dossier, Gerard Bagué; la periodista i col·laboradora del dossier Eva Vázquez; l'escriptor i col·laborador del dossier Esteve Miralles, i la directora de l'Escola Municipal d'Humanitats de Girona i col·laboradora del dossier, Glòria Granell
Coordinat pels periodistes Josep Pastells i Gerard Bagué, el dossier conté articles de diferents escriptors i periodistes que el van conèixer i que ara ens expliquen les seves vivències:
- «Un esbós biogràfic», de M. Mercè Cuartiella, escriptora i editora.
- «La novel·la de salt de mirada», de l'escriptor Esteve Miralles.
- «El VPJ contista», d'Adrià Pujol Cruells, antropòleg i escriptor.
- «Als boscos de la no-ficció», de la periodista Eva Vàzquez.
- «L'art de novel·lar Figueres», de Sebastià Roig, escriptor.
- «Nost®àlgia», de Mar Bosch, escriptora.
- «El nostre savi elegant», d'Eva Comas-Arnal, periodista i escriptora.
- «El plaer d'aprendre a escriure», de Glòria Granell Nogué, directora de l'Escola Municipal d'Humanitats de Girona.
Vicenç Pagès era, sens dubte, una de les firmes il·lustres de la Revista de Girona. Tal com diuen els coordinadors del dossier, entre la seva primera col·laboració el setembre de 1995 (el pròleg inèdit de la novel·la El món d'Horaci) i la darrera el passat mes de març (el capítol del «Curs de prosa» en què parlava del retrat psicològic que Gaziel va fer de Ramon Godó) -ja a títol pòstum-, va publicar en aquesta revista prop d'un centenar d'articles. Més de la meitat, els corresponents a la sèrie «Clàssics revisitats», van aparèixer el 2018 en format de llibre a la col·lecció «Josep Pla» de la Diputació de Girona.
Altres temes
En aquest número, també es publica el reportatge «La Fageda: quaranta anys de projecte social», on la periodista Núria Surrell destaca que La Fageda va passar de tenir una quinzena de treballadors a produir cent milions de iogurts l'any, i fer iogurts no n'era ni l'objectiu. El 2022 va fer quaranta anys que va néixer la cooperativa garrotxina La Fageda, i aquest 2023 celebren que fa trenta anys que produeixen iogurts.
A la secció «Entrevista», la historiadora Rosa Maria Gil entrevista el pediatre Fèlix Castillo Salinas, cap del Servei de Neonatologia de l'Hospital Vall d'Hebron, professor associat de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Màster en neonatologia de la mateixa Universitat.
A l'apartat «La memòria d'un ofici», l'escriptor Josep Casamajó retrata el barretaire Bernat Grau i Moré, hereu juntament amb Assen Planas de la memòria d'un ofici que el temps ha envellit i embellit.
També hi trobem el reportatge fotogràfic «Quaranta-dos murals de denúncia a la façana de l'Ajuntament d'Olot», de l'historiador de l'art Joan Sala, amb fotografies de l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa sobre les lluites reivindicades des de l'any 1976 i reviscudes l'any 2017 per continuar defensant la llibertat d'expressió, i ara, a més, el dret a l'autodeterminació.
A banda, hi ha les seccions habituals: «Apunts», «Lletres», «Història», «Territori», «Taller de nous creadors», «Aparador» i «Artistes».
