Notícies

Nou número de la Revista de Girona, que inclou el dossier «Urbanitzacions i territori»

Foto : Fotos: E. Kelele

La presentació ha tingut lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC
El nou número correspon als mesos maig-juny

Aquest dimarts, 13 de juny, ha tingut lloc la presentació del número 338 de la Revista de Girona, a la seu de la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que conté el dossier «Urbanitzacions i territori» i correspon als mesos de maig-juny.

La presentació ha anat a càrrec del vicepresident i diputat, en funcions, de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira; el president de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Marc Riera; el doctor en geografia i coordinador del dossier «Urbanitzacions i territori», Javier Martín; la directora de la Càtedra de Geografia de la UdG, Mita Castañer; l'ambientòleg Sergi Nuss, i el director de la Revista de Girona i moderador de la taula rodona, Gerard Bagué.

En aquest número es mostra la transformació del territori i s'analitza el procés d'urbanització i els impactes que té, positius i negatius, en els àmbits social, econòmic, polític o ambiental.

La població mundial ha experimentat un creixement enorme en els darrers decennis. A les nostres comarques, la població ha tendit a concentrar-se en espais urbans, però també a expandir-se en superfície. Aquest procés d'urbanització ha comportat un trencament del model establert històricament a les ciutats europees, tradicionalment compactes. 

El geògraf Javi Martín-Uceda coordina el dossier d'aquest número, i comenta que des de fa anys es fa difícil saber on arriba la ciutat i on comença l'àrea rural. Tant a la costa com a l'interior tenim moltes urbanitzacions que han crescut sense planificació, sense mesura ni control, que s'han expandit com cèl·lules malignes que no podem extirpar i que només toleren tractaments pal·liatius.

El procés urbà ha estat un motor econòmic i d'ocupació, però també de modificació del paisatge, dels seus valors i de les relacions socials.

Diferents autors fan aportacions en aquest dossier sobre les urbanitzacions i el seu impacte al territori:

  • «Les urbanitzacions: de s'Agaró a Maçanet Residencial Park», signat per Joan Vicente Rufí, del Departament de Geografia de la Universitat de Girona.
  • «Gestionar el territori: les urbanitzacions en el planejament i l'ordenament territorial català», del geògraf Javi Martín-Uceda.
  • «La feixuga herència de les urbanitzacions del desarrollismo», signat pels geògrafs Juli Valdunciel i Joan Vicente.
  • «Què en fem, de les urbanitzacions?» de l'ambientòleg i investigador a la Universitat de Girona Sergi Nuss.
  • «Un dia a dia complicat, ple d'inconvenients», signat per la periodista Puri Abarca.
  • «El model territorial, un debat continu», de Mita Castañer, geògrafa i directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona.

A l'editorial, el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué, assenyala que els valors i les estructures socials són canviants, volubles i difusos, però l'urbanisme és de pedra picada i formigó, i no pot canviar al mateix ritme. «Ja voldríem poder tirar a terra alguns blocs de pisos que són herència enverinada de l'època de la depredació salvatge del territori -si és que avui podem donar per acabada aquella antiga voracitat».


Altres temes

En aquest número també es publica un tribut a Sebas Parra Nuño (1946-2022) titulat «Sebas Parra Nuño: la lluita pel dret universal a l'educació», en què el pedagog Xavier Besalú retrata la seva vida professional a l'Escola d'Adults de Salt i la cooperació solidària amb el poble de Nicaragua.

A la secció «Entrevista», David Pagès parla amb Anna N. Schlegel i desgrana els records i les vivències d'aquesta catalana a Califòrnia.

El reportatge està dedicat als hotels familiars. La periodista Carme Martínez relata com la història dels hotels familiars de la Costa Brava és la història d'un èxit portentós que fa anys que minva. Alguns hotels són devorats per la competència intractable de poderoses cadenes i grups d'inversors. D'altres abandonen per falta de relleu generacional.

A l'apartat de turisme, la historiadora Rosa Gil i l'enginyer Eloi Ferrer ens apropen a la petjada alemanya en l'inici del turisme a la Costa Brava, a través de la història dels Merländer en l'article «De Charlottenburg (Berlín) a Tossa».