L'espai, habilitat com a mirador museïtzat, busca preservar i posar en valor la memòria relativa a la postguerra i la dictadura franquista
La Diputació de Girona finançarà part de la segona fase d'aquest projecte, la rehabilitació d'un dels búnquers situat al costat del mirador
Els búnquers localitzats sota el mirador de Garriguella, conegut també com el Mirador 380 Búnquers, descoberts durant les obres de condicionament del mirador de la Costa de la Torre, han iniciat una nova etapa com a espai de memòria democràtica.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler; l'alcaldessa del municipi, Raquel Salas, i e president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, han encapçalat aquest dissabte a la tarda l'acte de senyalització i ressignificació del mirador interpretatiu de l'Organització Defensiva dels Pirineus.
Aquest conjunt patrimonial forma part de l'anomenada Línia P, una extensa infraestructura militar construïda als Pirineus entre els anys 1944 i 1957, concebuda com un sistema de fortificacions defensives destinat a protegir la frontera davant una hipotètica invasió exterior.
La intervenció museogràfica pren forma amb l'obra Pedra dels búnquers, creada per l'arquitecta Adela Geli-Anticó. Es tracta d'una peça de formigó que recrea la topografia de Garriguella i permet interpretar visualment el sistema defensiu que va motivar la construcció de 380 búnquers al municipi.
Cada fortificació hi apareix identificada amb una iconografia específica segons la seva funció militar, i incorporada amb resina fotoluminiscent, de manera que el conjunt esdevé visible també de nit, evocant una gran constel·lació.
El nou espai neix amb el propòsit de preservar i posar en valor la memòria democràtica, tant local com col·lectiva i, alhora, dignificar i divulgar el patrimoni històric vinculat a aquest període. Aquesta primera fase ha estat finançada per la Generalitat: la Direcció General de Turisme hi ha aportat 100.000 euros procedents dels fons Next Generation i el Memorial Democràtic, 29.396,61 euros.
Paral·lelament, també s'està rehabilitant un dels búnquers situats al costat del mirador que, en una segona fase, passarà a formar part del recorregut i del conjunt museogràfic del projecte. En aquesta actuació, la Diputació de Girona ja hi ha garantit una aportació econòmica, a través d'una subvenció del servei de Monuments.
S'hi ha referit el president, Miquel Noguer: «La recuperació i adequació d'aquest espai contribueix a dignificar un patrimoni sovint desconegut i a convertir-lo en un element de dinamització cultural i territorial. Des de la Diputació, ens sentim especialment satisfets de posar el nostre gra de sorra en la segona fase del projecte, reafirmant així el nostre compromís amb la preservació del patrimoni, la memòria democràtica i la posada en valor dels espais singulars de les comarques gironines».
Vocació pedagògica
El projecte proposa una aproximació renovada a la línia defensiva dels Pirineus i supera una lectura estrictament centrada en el relat històric. En aquest sentit, posa el focus en el valor de l'indret com a obra d'enginyeria militar, en la dimensió arquitectònica i la integració en el paisatge, especialment rellevant en un municipi situat a l'entorn del Paratge Natural d'Interès Natural de l'Albera.
La iniciativa, a més, preveu incorporar continguts accessibles en català, castellà, anglès i francès, així com recursos d'audiodescripció per garantir-ne l'accessibilitat. A més, les obres que s'han dut a terme en aquest indret han permès convertir-lo en una zona de descans i inclusiva, mitjançant la creació de camins adaptats.
A tot això, l'espai es configura com un nou recurs educatiu, amb una clara vocació pedagògica, que contribuirà a donar a conèixer aquest patrimoni tant als centres educatius com a la comunitat local.
El context històric
En la postguerra, el règim franquista va impulsar la construcció d'una extensa infraestructura defensiva al llarg de tota la serralada dels Pirineus amb l'objectiu de reforçar la protecció de la frontera davant una hipotètica invasió exterior.
Les primeres fortificacions es van iniciar l'any 1939, tot i que les obres es van interrompre temporalment el 1940 i no es van reprendre fins al 1944. El projecte preveia la construcció de més de 10.000 búnquers, organitzats en 169 centres de resistència repartits al llarg de tot el territori pirinenc. Finalment, se'n van arribar a construir prop de 6.000.
Aquesta gran infraestructura militar es va desenvolupar al llarg de diverses dècades, amb una important mobilització de recursos públics fins a mitjans dels anys cinquanta. Malgrat la dimensió i l'abast, el sistema defensiu no es va arribar a utilitzar militarment, tot i que les instal·lacions van continuar sota supervisió de l'exèrcit espanyol fins als anys vuitanta.
