Les jornades han tingut lloc el dijous 16 i el divendres 17 a Vilablareix i la Vall d'en Bas
S'hi han tractat projectes impulsats des de l'Administració, per la ciutadania i per agrupacions d'activitat econòmica, amb les intervencions dels diputats Maite Tixis, Josep Maria Bagot i Nil Papiol
La Diputació de Girona destina fins a 262.272,63 € a estudis tècnics per impulsar projectes de comunitats locals d'energia.
Aquest dijous i divendres, 16 i 17 de novembre, han tingut lloc les Jornades de Comunitats Locals d'Energia de les comarques gironines, organitzades per la Diputació de Girona des del servei de Medi Ambient, i per les oficines de transició energètica (consells comarcals del Baix Empordà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva, juntament amb la Diputació de Girona), amb el suport de l'Agència de Desenvolupament del Ripollès i dels consells comarcals de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, la Cerdanya, el Gironès, el Ripollès, la Selva i el Pla de l'Estany. Les jornades s'han dut a terme a Can Gruart de Vilablareix i a Can Trona de la Vall d'en Bas.
Les comunitats energètiques són un instrument clau per impulsar la transició energètica en l'àmbit local, desenvolupant la generació d'energia renovable i distribuint-la en el territori, empoderant el ciutadà i involucrant les entitats municipals en aquesta transformació. Són entitats en què els ciutadans, les petites empreses i les autoritats locals s'uneixen, com a usuaris finals d'energia, per cooperar en la generació, la distribució del consum, l'emmagatzematge, el subministrament i l'agregació d'energia de fonts renovables, i ofereix eficiència energètica i/o servei de gestió de la demanda.
Aquestes jornades han servit per conèixer, sota el guiatge de diferents experts, l'estat de la qüestió de les comunitats locals d'energia impulsades tant per l'Administració com per la ciutadania i agrupacions d'activitats econòmiques. Per a cada un dels projectes exposats s'han analitzat les diferents barreres i oportunitats.
La participació a les jornades ha estat un èxit rotund, amb 140 professionals inscrits a les dues sessions: càrrecs d'ens locals, tècnics, empreses, ciutadania i membres d'associacions i cooperatives.
La Diputació de Girona, en qualitat d'administració supramunicipal que assisteix els ens locals, i en virtut de les múltiples iniciatives que desenvolupa, té un paper cabdal a l'hora d'impulsar solucions eficaces a les principals problemàtiques mediambientals del territori gironí, o de donar-hi suport.
Amb aquesta tasca, des del servei de Medi Ambient es pretén incrementar progressivament la corresponsabilització de les administracions i dels ens socials i econòmics en l'extensió de la sostenibilitat, perquè sense una participació activa i compromesa dels diferents estaments i del teixit social, en general, no seria possible progressar de manera respectuosa amb el territori i la nostra pròpia identitat.
En la primera sessió d'aquestes jornades s'han tractat les comunitats locals d'energia impulsades des de l'Administració i des d'agrupacions d'activitat econòmica, amb diferents ponències de tècnics i experts en transició energètica de les comarques gironines.
La benvinguda ha estat a càrrec de la diputada i alcaldessa de Vilablareix, Maite Tixis, que ha dit en la seva intervenció: «Jornades com aquesta pretenen debatre a fons sobre les comunitats energètiques locals com a nova figura en la cadena de valor socioeconòmic del sector energètic i com un nou actor en el gran ventall d'escenaris de la transició energètica».
En aquesta sessió també s'ha debatut sobre les comunitats energètiques com a motor de desenvolupament local, amb ponències i explicacions de dinàmiques de treball i exposicions de projectes que es porten a terme a la demarcació. La cloenda ha anat a càrrec del diputat delegat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Josep Maria Bagot, i del conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, David Mascort.
El diputat Josep Maria Bagot ha destacat que «la Diputació de Girona, a través de la campanya "Del pla a l'acció", subvenciona instal·lacions d'autoconsum compartit dels ajuntaments amb la ciutadania, la posada en marxa d'aquests autoconsums i la seva gestió». També ha fet esment de la redacció del Pla de Transició Energètica 2030, «en què l'impuls de l'energia solar fotovoltaica hi tindrà un paper molt important».
Al llarg de la jornada s'ha explicat el desplegament de les oficines de transició energètica de la Diputació de Girona i com s'estan accelerant els autoconsums compartits i les comunitats energètiques al territori. Així mateix, s'ha posat diverses vegades de manifest que la majoria de les iniciatives de comunitats energètiques de la demarcació han tingut el suport des del punt de vista tècnic i econòmic de la Diputació de Girona.
Dels 140 projectes que la Diputació està acompanyant, 127 estan impulsats pels ajuntaments, 7 per la ciutadania, 4 estan vinculats a activitats econòmiques (zones industrials) i 2 estan impulsats per consells comarcals (l'eòlica Empordanet i Solar i l'abocador de Puigpalter al Pla de l'Estany).
Les comunitats van més enllà dels autoconsums compartits, són un escenari per acompanyar el ciutadà en la participació d'altres projectes (mobilitat sostenible i eficiència energètica).
També s'ha destacat que l'Administració ha de participar en projectes de recerca com un soci més, com un actor més. La Diputació de Girona destina fins a 262.272,63 € a estudis tècnics per impulsar projectes de comunitats locals d'energia.
Finalment, aquest divendres s'ha debatut sobre les comunitats energètiques liderades per la ciutadania com a eina de transformació social, amb diferents ponències i explicacions de dinàmiques de treball i exposicions de projectes que es porten a terme a la demarcació.
Les comunitats energètiques han de ser la palanca que acceleri la transició energètica al territori. Pel diputat delegat d'Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Diputació de Girona, Nil Papiol, «cal que els projectes es liderin des de la ciutadania, però en aquests moments, en què encara hi ha barreres administratives importants, l'Administració pública hi ha d'actuar de facilitadora, acompanyant la ciutadania i testant noves eines de futur».
