La Diputació de Girona ha presentat aquest dimarts a la tarda el número 333 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de juliol i agost de 2022. Aquest nou número de la Revista, editada per la Diputació, inclou el dossier que porta per títol "Memòries de les guerres del segle XX" i que aprofundeix en la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i la guerra freda.
L'acte ha tingut lloc a l'espai de la carbonera del Museu d'Història de Girona, i ha comptat amb la participació del vicealcalde de Girona i diputat de la Diputació de Girona Quim Ayats; el vicepresident segon i diputat de Cultura, Albert Piñeira; la coordinadora del dossier, Sílvia Planas; la directora d'El Born, Centre de Cultura i Memòria, Marta Marín, i el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué.
Amb articles de Cristina Masanés, Sílvia Planas, Marta Marín-Dòmine, Jordi Font, Joaquim Nadal, Gemma Busquets, Maria Campillo, Josep Calvet, Rosa Cal, Eva Sans i Josep Clara, el dossier explica el paper que van tenir les comarques gironines en dos esdeveniments d'origen bèl·lic que van configurar d'una manera decisiva el segle XX europeu: d'una banda, els exilis humans provocats per la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial i, de l'altra, el conflicte que va marcar la segona meitat del segle i que es coneix com la guerra freda.
El dossier aborda aquests dos esdeveniments de manera conjunta, en considerar, tal com es pot llegir en la part introductòria, que, "tot i que es tracta d'uns fets i d'unes experiències d'ordre vivencial diferent, en la lògica geopolítica l'un i l'altre estan estretament vinculats. El dossier vol reivindicar aquest vincle, i més avui, que a Europa es viu una altra situació bèl·lica que ens fa tornar al pitjor malson d'aquelles guerres passades, que pensàvem que ja mai més no veuríem".
Altres temes
El número 333 de la Revista de Girona inclou també una entrevista titulada "Rosa Font, escriure per existir". El text ens acosta a la figura de Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957), escriptora i professora, i una de les millors poetes contemporànies de les lletres catalanes. Ja de petita, li agradava cantar les cançons que componia, amb melodia i lletra, i després van venir els primers poemes escrits.
Dues professores la van animar a escriure durant la joventut: Carme Pibernat i Maria Àngels Anglada. De llavors ençà ha edificat una obra literària sòlida, que acull diferents gèneres. Rosa Font està convençuda que la literatura és capaç de portar-nos cap a un espai on es pot sentir, que és el mateix que ser.
El reportatge de la Revista de Girona 333 descobreix als lectors Sant Aniol d'Aguja, "una muntanya de valors". El text de Jordi Dalmau narra com una bona gent de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) va escollir Sant Aniol d'Aguja (Alta Garrotxa) per celebrar-hi un aplec de pelegrinatge com a prometença al sant. Va ser, probablement, a principis del segle XVII.
La gent de la Garrotxa va compartir l'aplec i el seu esperit germanívol des del començament. Però el Tractat dels Pirineus, l'any 1659, va migpartir Catalunya, i va cedir a França el Rosselló, el Vallespir i una part de la Cerdanya. Aquell retoc de frontera mai ha impedit la fraternitat secular, que ara mateix dona un fruit molt sòlid.
El reportatge fotogràfic està dedicat a la vall del Terri, "un paratge llarguerut, arrapat com una llagosta de marge al pal gairebé dret de la carretera de Girona a Banyoles", escriu Quim Curbet, autor del text i les fotografies. Per les seves venes aquoses hi corren rieres i rierols que neixen laboriosament entre la serra de Rocacorba i l'estany que presideix i que anomena la comarca del Pla de l'Estany.
En l'apartat "Biografia", Ramon Moreno fa un repàs de la figura de Josep Maria Francino, conegut com a Xino. Va ser, principalment, un home de ràdio, que va dirigir Catalunya Ràdio i Ràdio Olot, entre d'altres. Beatlemaníac reconegut, va cedir el seu impressionant arxiu sobre els Beatles a l'Estartit, on s'ubicarà l'Arxiu Francino.
La publicació també fa un repàs a la pintura de Ramona Monsalvatje, la dona que, en la seva època, va ser una musa no solament per al geni figuerenc Salvador Dalí, sinó també per a molts altres personatges als quals va encisar per la seva bellesa, personalitat i cultura i que va acabar la seva vida en el lloc més impensable: el Manicomi de Salt.
La secció dedicada a l'art està protagonitzada pel pintor i escriptor polonès Józef Czapski, que va pintar el filòsof Josep Ferrater Mora. A partir d'aquest quadre excepcional i fins ara gairebé desconegut que forma part del llegat del filòsof a la Universitat de Girona (UdG), podem aprofundir en una de les personalitats més excepcionals que van viure a Europa en el segle XX.
