Notícies

Pau Presas, president accidental de la Diputació de Girona, ha entregat el Liberpress a la periodista Lisa Lovatt-Smith

Els premis són: memorial, LiVerdPress, literatura, cançó, associació, cinema, camins, Catalunya i, el principal, LiberPress

També hi ha una menció al gest LiberPress: les mans aixecades, construint un triangle, símbol feminista


Aquesta nit ha tingut lloc, a l'Auditori de Girona, l'acte de lliurament de la XXI edició dels Premis LiberPress que la Diputació de Girona organitza conjuntament amb l'Associació LiberPress. Els guanyadors són: Lisa Lovatt-Smith, León Chávez, Jacinto Marqués i Fundación Crisalida, Radu Mihaileanu, Nuccio Ordine, així com representants de SEO BirdLife; Women's Link Worlwide; Poble Sahrauí; i Berta Isabel Cáceres (representada per la seva filla, del Consell Cívic de les Organitzacions Populars i Indígenes d'Honduras).

Un any més aquests premis donen veu i reconeixement a la feina callada de tanta gent i institucions que treballen per fomentar els valors de la pau i de la llibertat de pensament i expressió. LiberPress valora la valentia dels qui lluiten per les causes justes i a més ho han de fer a contracorrent. Aquest any l'espai d'actualitat són les mans aixecades, construint un triangle. Un gest que uneix les mans i junta els dits polzes i índex per simbolitzar el sexe femení, convertit en símbol.

D'altra banda, aquest migdia ha tingut lloc un dinar al que han assistit Pau Presas, president accidental de la Diputació de Girona; Carles McCragh, president de l'Associació LiberPress; Joelle Stikness, vicepresidenta de l'Associació LiberPress, a més dels premiats i diversos periodistes que han pogut entrevistar els guanyadors.

En total, cada any s'atorguen els següents premis, repartits per categories: memorial, LiVerdPress, literatura, cançó, associació, cinema, camins, Catalunya i, el principal, LiberPress. També hi ha una menció al gest LiberPress i s'encarrega el dibuix del cartell a un artista visual.

Pau Presas, en el seu discurs ha assenyalat que «sembla estrany a dia d'avui que hàgim de tornar a recordar principis imprescindibles sense els quals la paraula democràcia perd part del seu valor». «La llibertat d'expressió, el dret de tota persona a expressar idees i opinions lliurement, sense censura, està en perill. És un dret fonamental reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans i se'n deriva la llibertat d'impremta i la llibertat d'informació, que protegeix el dret a la lliure expressió dels ciutadans».

I ha remarcat que «ara mateix, a casa nostra, hi ha gent condemnada a presó o a l'exili per haver escrit lletres d'una cançó, es volen censurar llibres i condemnar els seus autors per les opinions emeses, se'ls vol fer callar a les xarxes i no cal dir gaire res més de la resposta amb què es va rebre la voluntat de consultar el poble català sobre el seu futur. Activistes de les principals entitats del país i l'anterior govern són a la presó o a l'exili, esperant una sentència que serà injusta perquè injust és privar ni un sol dia de llibertat algú per defensar pacíficament les seves idees». Veiem com de necessaris son aquests premis encara.


Premiats

La guanyadora del Premi LiberPress és la periodista Lisa Lovatt-Smith, que, des de la seva professió, que transforma, canvia i millora, va entendre que havia de posar la seva capacitat de comunicació al servei dels més desvalguts, treballant i explicant, amb coratge i compromís, la situació extrema que pateixen molts infants a l'Àfrica, tot i la perillositat de la seva feina. Un veritable periodisme de combat i d'humanitat.

El guanyador del Premi LiberPress Catalunya és el poble sahrauí per la seva lluita valenta per la independència i la llibertat del Sàhara Occidental, per l'enorme patiment i sacrifici dels seus homes i dones, pel compromís dels seus dirigents i, especialment, en homenatge a tots els sahrauís morts, torturats i empresonats per haver exigit la retirada del Marroc del seu territori i haver defensat el legítim exercici del dret a l'autodeterminació.

El Premi LiberPress Joëlle Stinkess de Cançó és enguany per al músic mexicà León Chávez Teixeiro, per la seva immensa carrera professional, en què ha creat i cantat (la majoria de vegades coralment amb molts altres compositors, músics i cantants) cançons compromeses amb la llibertat, la rebel·lia, la defensa de totes les persones vulnerables i, molt especialment, de les dones, utilitzant el vehicle de la seva esplèndida veu per crear un horitzó de solidaritat difícilment superable.  

El Premi LiberPress Camins és per a l'organització de caràcter internacional Women's Link Worldwide. Se li ha atorgat aquest guardó per ser una organització que ha procurat, des de l'inici, obrir sempre camins per a les dones, lluitant tant en el camp jurídic com més enllà, per la igualtat, la pau, el respecte dels drets humans per a nenes i dones. Ha aconseguit èxits notables, però encara insuficients. Una organització absolutament necessària no sols per a les dones, sinó per a tota la humanitat.

El Premi LiberPress Associacions és per a la Fundació Crisálida i Jacinto Marqués Mancho, el seu president, per la seva unió, convivència, enginy i generositat, havent engegat i treballat en un projecte pioner, que fan tirar endavant a força d'imaginació i esforç: un veritable exemple per a tothom.

El Premi LiberPress Cinema és per a Radu Mihaileanu, per ser un cineasta d'una extremada humanitat i compromís, i per utilitzar la seva sensibilitat, emocions, capacitat poètica i humor per explicar un munt d'històries que ens porten a conèixer la valentia dels homes i de les dones que lluiten per una societat més intel·ligent, tolerant, solidària i valenta.  

El Premi LiberPress Ramón Chao de Literatura és per a Nuccio Ordine, per la seva gran obra i treball tant en el camp filosòfic, literari, històric com assagístic; per ser un escriptor ple d'erudició, intel·ligència, sensibilitat, solidaritat, humanitat, tolerància, humor i rigor: en definitiva, un gran mestre en tot.  

El Premi LiverdPress és per a SEO BirdLife (Societat Espanyola d'Ornitologia), associació fundada l'any 1954 i registrada com a entitat sense ànim de lucre i declarada d'utilitat pública que es dedica a la protecció, difusió i promoció de les aus. El premi se li atorga per la seva llarguíssima i meravellosa trajectòria, plena de denúncia, professionalitat, eficàcia i compromís pel medi ambient, representat especialment per les aus, aquestes criatures tan belles i necessàries sense les quals, segurament, no existiríem. O, en qualsevol cas, tot seria diferent, i pitjor.

Enguany el Premi Memorial LiberPress és per a Berta Cáceres, líder indígena hondurenya, feminista i activista mediambiental, que va cofundar COPINH (Consell Cívic de les Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures), com a reconeixement per la seva lluita, al llarg de tota la seva vida, per la justícia i els pobles oprimits, intentant procurar el benestar i el respecte dels pobles indígenes, especialment de l'ètnia lenca; per denunciar els abusos dels governs hondurenys i les multinacionals, les desfetes i la rapinya del medi ambient, de l'aigua i de les terres. Va perdre la vida en aquesta noble lluita i es va tornar un referent i un símbol mundial.  

Enguany, el gest dels Premis LiberPress seran les mans aixecades, construint un triangle. Un gest que uneix les mans i junta els dits polzes i índexs per simbolitzar el sexe femení. Aquest gest va néixer espontàniament en un congrés a la Mutualité de París, el 1971, en què intervingueren Simone de Beauvoir i altres figures feministes i de l'esquerra. Va ser la romana Giovanna Pala la que, impulsivament, va fer per primera vegada aquest gest com un símbol o missatge feminista, en contraposició al puny tancat d'uns nois envers l'escenari, i així va anar molt més lluny que amb el puny. Des d'aleshores es va tornar un símbol, un gest que s'identifica amb la lluita de les dones i les nenes per la igualtat, contra el patriarcalisme i la subordinació de tot el que és femení, contra la falta d'expressió, l'explotació, la discriminació, la dominació i la violència que pateixen moltes dones per part dels homes i d'una societat encara massa masclista. Un gest que visibilitza una injustícia, una rebel·lia i una subversió. Un gest clar i revolucionari. Un gest imprescindible.

Cartell Liberpress 2019
Roser Oliveras i Oliver (Girona, 1952) va rebre el Primer Premi Nacional de Dibuix el 1966 (Alacant). Va estudiar gravat a l'Escola d'Art d'Olot i a la de Belles Arts de Barcelona. Ha exposat a Girona, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Andorra, Lausana, Canes i Brussel·les, entre altres llocs. A finals dels vuitanta va formar part del Group Public Project. És una artista figurativa i expressionista, que utilitza diferents tècniques, i els seus personatges són d'una gran humanitat, a vegades burlesca. Alterna la pintura amb cartells, obra gràfica, gravats, escenografia, disseny, escultura, ceràmica, etc. Una artista única, independent, rebel i socialment compromesa, que ha patit moltes vegades la censura de grups hipòcrites i conservadors.