Notícies

Inaugurada la restauració de l'església vella de Sant Mateu de Vall-llobrega

Aquest dissabte, 23 de febrer, s'ha inaugurat la restauració de l'església vella de Sant Mateu de Vall-llobrega, amb l'assistència del vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira; l'alcalde de Vall-llobrega, Rufino Guirado, i el cap del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, Lluís Bayona.

L'església vella de Sant Mateu és un petit edifici religiós d'estil romànic construït a finals del segle XI. No se'n tenen dades documentals fins a l'any 1280, quan es fa esment de la seva participació en la recaptació de recursos per a les croades. Posteriorment, en els nomenclàtors diocesans del segle XIV apareix esmentada com a església parroquial, amb una forta vinculació amb el monestir proper de Sant Feliu de Guíxols, que des de finals del segle X tenia propietats a la zona.

Albert Piñeira ha destacat que «és especialment emotiu commemorar la finalització d'aquestes obres, ja que en el moment d'iniciar-ne la restauració l'edifici es trobava abandonat i en ruïnes». Amb aquesta restauració, dirigida pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona a petició de l'Ajuntament de Vall-llobrega, l'edifici ha quedat preparat per fer-hi actes culturals o exposicions, alhora que se n'han mantingut els elements originals, que, en definitiva, és el que ha justificat aquests treballs.

Amb la jornada d'avui finalitzen les obres de restauració després de tres anys, amb la participació de l'Ajuntament de Vall-llobrega i la Diputació de Girona


El municipi

Vall-llobrega forma part de la comarca del Baix Empordà, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 5,4 km2 i el poble és a 49 m d'altitud. El punt més alt del municipi és Montagut, a 263 m d'altura. Els límits del terme municipal són, al nord, Forallac i Mont-ras; a l'est, Palafrugell i Mont-ras, i al sud i a l'oest, Palamós.

El municipi està situat en una vall, oberta al mar per una banda i envoltada, per l'altra, per les muntanyes septentrionals de les Gavarres (part constituent de la serralada Litoral, que, en contacte amb el mar, genera els penya-segats de la Costa Brava). Els conreus dominants són els de secà: cereals, farratges i oliveres. Cal destacar també la importància de les vinyes. Tots dos conreus són les activitats econòmiques bàsiques del poble.