Els forns de ciment de Can Genover

 

Plafó 1

Si bé la instal·lació de forns de ciment a la població de Boadella i les Escaules té lloc el darrer terç del segle XIX, anteriorment ja existia una certa tradició industrial i d'explotació de les riqueses minerals de la zona. A mitjan segle XIX, aprofitant les margues eocèniques que afloren a la zona compresa entre els termes de les Escaules, Pont de Molins, Terrades i Llers, s'inicià la producció de ciment. La primera referència documental data del 1856, quan Josep Dalfó construí una fàbrica de ciment a les Escaules, equipada amb un petit forn vertical de cocció contínua. Posteriorment, s'instal·laren a l'entorn altres industrials com Pau Pagès Lloveras, que esdevingué un dels fabricants amb més renom de la comarca.

El propietari i promotor dels forns de ciment de les Escaules va ser Joan Genover i Batlle. La fàbrica, tot i ser de dimensions reduïdes, arribà a disposar de quatre forns, bastits en diferents fases. La pedra emprada en el procés de cocció provenia de les pedreres de Llers i per coure-la s'utilitzava hulla francesa, arribada des de Roses. Un cop cuit, el material es molia mitjançant la força hidràulica d'un molí. Per agilitzar el transport de material, l'any 1918 Genover finançà la construcció del pont sobre la Muga proper, que encara es manté dempeus. La fàbrica estigué en funcionament de l'any 1888 al 1918, tot i que fonts orals afirmen que els forns es van emprar posteriorment de manera puntual.

Els forns de ciment, pel fet que havien de suportar unes temperatures molt superiors i ser de producció contínua, s'havien de bastir amb molta més precisió i qualitat que els seus precedents, els de calç. En general, constaven d'un pou de forma cilíndrica obert al terra, que s'estrenyia cap a la part inferior. L'interior era acabat amb blocs de pedra silícia, adequada per resistir les altes temperatures. No obstant això, en els més elaborats, el folre era de maons massissos refractaris. La càrrega dels forns es feia des de la part superior. Allà s'hi duien els materials, que hi eren abocats per capes alternatives de carbó i pedra. Un cop feta la càrrega, s'encenia el forn per la part inferior i es deixava que el material es cogués i compactés durant uns quants dies (generalment tres) i després s'extreia. En general, a la part inferior, hi havia uns barrots de ferro que retenien el material ja calcinat fins al moment que es buidava el forn. Llavors es treien alguns d'aquests barrots i, de manera gradual, el material cuit descendia i d'aquí es duia a un molí proper per moldre'l.

 

Plafó 2

Els forns de ciment de Can Genover estan situats en un emplaçament estratègic, a tocar del nucli de les Escaules i de la carretera que comunica Pont de Molins i Boadella d'Empordà. S'ubiquen també davant del riu la Muga i del pont que el travessa, la qual cosa, mentre van estar en funcionament, facilitava el transport del ciment obtingut. L'element més cridaner que es conserva és un gran calaix format per murs de pedra gruixuts que envolten i estabilitzen els quatre forns. Aquests tenen diverses mides, tant en les boques superiors com en les inferiors, i també difereixen en els materials constructius emprats. Els dos dels extrems són folrats interiorment amb pedra silícia, i els centrals, amb totxo ceràmic. Les boques inferiors s'obren al mur de pedra a través d'arcs i voltes ceràmiques.

Un cop en desús, els forns de les Escaules caigueren en l'oblit i finalment quedaren colgats de terres i vegetació. Els únics vestigis visibles d'aquest passat industrial eren les boques tapiades que s'endevinaven al mur de pedra.

La recuperació dels forns de ciment de Can Genover s'inicià l'any 2024, quan l'Ajuntament de Boadella i les Escaules va sol·licitar la col·laboració del servei de Monuments de la Diputació de Girona, en detectar diverses fissures en el mur de contenció de pedra, just on es troben les boques dels forns. Una vegada determinat que la patologia provenia de les arrels de diversos arbres ubicats a la feixa superior, es va procedir a extreure'ls. Aquest procés, vinculat a una neteja i desbrossament de la terrassa superior, va comportar la descoberta de les primeres filades de les boques cilíndriques conservades.

Arran de la descoberta, s'enllaçaren els treballs de consolidació del mur de pedra amb la reobertura de les boques inferiors i superiors dels quatre forns, i la reintegració de les parts perdudes. Es van descobrir així quatre grans obertures còniques, que comuniquen visualment el carrer superior amb les boques a nivell de carretera. S'aprofità per convertir l'antiga feixa vegetada en una plaça mirador, que salva el desnivell amb el carrer a través d'una graderia de tova ceràmica, la mateixa peça que forma la barana d'obra perimetral original. Els buits dels forns es van protegir amb unes baranes roges, que emulen el foc que es generava als forns i alhora en permeten la visió.

 

Panel 1

Aunque la instalación de hornos de cemento en la población de Boadella i les Escaules se produce en el último tercio del siglo XIX, anteriormente ya existía un cierto grado de tradición industrial y de explotación de las riquezas minerales de la zona. A mediados del siglo XIX, aprovechando las margas eocénicas que afloran en la zona comprendida entre los términos de Les Escaules, Pont de Molins, Terrades y Llers, se inició la producción de cemento. La primera referencia documental data de 1856, cuando Josep Dalfó construyó una fábrica de cemento en Les Escaules, equipada con un pequeño horno vertical de cocción continua. Posteriormente, se instalaron en los alrededores otros industriales, como Pau Pagès Lloveras, que se convirtió en uno de los fabricantes más importantes de la comarca.

El propietario y promotor de los hornos de cemento de Les Escaules fue Joan Genover i Batlle. La fábrica, a pesar de sus dimensiones reducidas, llegó a disponer de cuatro hornos, construidos en distintas fases. La piedra utilizada en el proceso de cocción provenía de las canteras de Llers y para cocerla se utilizaba hulla francesa que traían de Roses. Una vez terminado el proceso de cocción, el material se molía mediante la fuerza hidráulica de un molino. Para agilizar el transporte de material, en 1918 Genover financió la construcción de un puente cercano sobre el río Muga, que todavía se mantiene en pie. La fábrica estuvo en funcionamiento del año 1888 al 1918, aunque fuentes orales afirman que los hornos se emplearon posteriormente de forma puntual.

Los hornos de cemento, al tener que soportar temperaturas mucho más elevadas y funcionar de manera continua, debían construirse con una precisión y una calidad muy superiores a las de sus predecesores, los hornos de cal. Por lo general, constaban de un pozo de forma cilíndrica abierto al suelo, que se estrechaba en la parte inferior. El interior estaba terminado con bloques de piedra silícea, adecuada para resistir las altas temperaturas. Sin embargo, en los más elaborados, el forro era de ladrillos macizos refractarios. Los hornos se cargaban desde la parte superior. Se llevaban los materiales hasta allí y se vertían por capas alternativas de carbón y piedra. Una vez terminada la carga, se encendía el horno por la parte inferior y se dejaba durante varios días (generalmente tres) para que el material se cociera y quedara compacto, y después se extraía. Por lo general, en la parte inferior había unos barrotes de hierro que retenían el material ya calcinado hasta el momento en que se vaciaba el horno. Entonces se retiraban algunos de estos barrotes y, de manera gradual, el material cocido descendía, y desde aquí se llevaba a un molino cercano para ser molido.

 

Panel 2

Los hornos de cemento de Can Genover están situados en un emplazamiento estratégico, muy cerca del núcleo de Les Escaules y de la carretera que comunica Pont de Molins y Boadella d'Empordà. Se ubican también delante del río Muga y del puente que lo atraviesa; mientras estuvieron en funcionamiento, esta ubicación facilitaba el transporte del cemento obtenido. El elemento más llamativo que se conserva es un gran cajón formado por gruesos muros de piedra que rodean y estabilizan los cuatro hornos. Estos tienen varios tamaños, tanto en las bocas superiores como en las inferiores, y también difieren en los materiales de construcción empleados. Los dos de los extremos tienen el interior forrado con piedra silícea; y los centrales, con ladrillo cerámico. Las bocas inferiores se abren en el muro de piedra con arcos y bóvedas cerámicas.

Cuando quedaron en desuso, los hornos de Les Escaules cayeron en el olvido y acabaron finalmente sepultados bajo tierra y vegetación. Los únicos vestigios visibles de este pasado industrial eran las bocas tapiadas que se insinuaban en el muro de piedra.

La recuperación de los hornos de cemento de Can Genover se inició en 2024, cuando el Ayuntamiento de Boadella i les Escaules solicitó la colaboración del servicio de Monumentos de la Diputació de Girona, al detectar varias fisuras en el muro de contención de piedra, justo donde se encuentran las bocas de los hornos. Una vez se determinó que la patología provenía de las raíces de unos árboles ubicados en el bancal superior, se procedió a extraerlos. Este proceso, vinculado a una limpieza y desbrozo de la terraza superior, supuso el descubrimiento de las primeras hiladas de las bocas cilíndricas conservadas.

A raíz de este descubrimiento, se vincularon los trabajos de consolidación del muro de piedra con la reapertura de las bocas inferiores y superiores de los cuatro hornos, así como con la reintegración de las partes perdidas. Se descubrieron así cuatro grandes aberturas cónicas, que comunican visualmente la calle superior con las bocas a nivel de carretera. Se aprovechó la situación para convertir el antiguo bancal con vegetación en una plaza mirador, que salva el desnivel con la calle gracias a una gradería de adobe cerámico, una pieza que además forma la barandilla de obra perimetral original. Los huecos de los hornos se protegieron con unas barandillas rojas, que emulan el fuego que se generaba en los hornos y al mismo tiempo permiten su visión.

 

Panel 1

Although the installation of cement kilns in the town of Boadella i Les Escaules took place in the last third of the 19th century, there was already a certain industrial tradition and exploitation of the mineral wealth of the area. Cement production began in the mid-19th century, taking advantage of the Eocene marls that emerge in the area between the towns of Les Escaules, Pont de Molins, Terrades and Llers. The first documented reference dates back to 1856, when Josep Dalfó built a cement factory in Les Escaules, equipped with a small vertical continuous firing kiln. Later, other industrialists settled in the area, such as Pau Pagès Lloveras, who became one of the most renowned manufacturers in the region.

The owner and promoter of the cement kilns in Les Escaules was Joan Genover i Batlle. The factory, despite being small in size, came to have four kilns, built in different phases. The stone used in the firing process came from the quarries of Llers while French coal, brought from Roses, was used to fire it. Once fired, the material was ground using the force of a hydraulic mill. In order to facilitate the transport of material, in 1918 Genover financed the construction of the bridge over the nearby Muga, which still stands. The factory was in operation from 1888 to 1918, although oral sources state that the kilns were used on an occasional basis later.

Because cement kilns had to withstand much higher temperatures and be continuously producing, they had to be built with much greater precision and quality than their predecessors, the lime kilns. In general, they consisted of a cylindrical well open to the ground, which narrowed towards the bottom. The interior was finished with blocks of silica stone, suitable for resisting high temperatures. However, in the more elaborate kilns, the lining was made of solid refractory bricks. The furnaces were loaded from above. The materials were brought there, and poured in as alternating layers of coal and stone. Once the loading was done, the furnace was lit from below and the material was left to fire and compact for several days (generally three) before being extracted. Generally, at the bottom, there were iron bars that retained the already calcined material until the kiln was emptied. Some of these bars were removed and, gradually, the fired material poured out before being taken to a nearby mill to be ground.

 

Panel 2

The Can Genover cement kilns are situated in a strategic location, next to the town of Les Escaules and the road that connects Pont de Molins and Boadella d'Empordà. They are also in front of the Muga River and the bridge that crosses it, which, while they were in operation, helped with the transport of the cement produced. The most striking element that is still preserved is a large box formed by thick stone walls that surround and stabilize the four kilns. These are of various sizes, both in the upper and lower openings, and also differ in the construction materials used. The two end ones are lined internally with silica stone, and the central ones with ceramic brick. The lower apertures open into the stone wall through ceramic arches and vaults.

Once disused, the kilns of Les Escaules were forgotten and were eventually covered with earth and vegetation. The only visible vestiges of this industrial past were the walled-up openings that could be seen in the stone wall.

The recovery of the cement kilns of Can Genover began in 2024, when the Boadella i Les Escaules Town Council requested the help of the Monuments Service of the Diputació de Girona, upon detecting several cracks in the stone retaining wall, right where the kiln openings are located. Once it was determined that the problem was because of the roots of several trees located on the upper terrace, they were removed. This process, linked to cleaning and clearing the upper terrace, led to the discovery of the first rows of preserved cylindrical openings.

Following the discovery, the work of strengthening the stone wall was linked to the reopening of the lower and upper apertures of the four kilns, and the restoration of the lost parts. Four large conical openings were thus discovered, which visually connect the upper street with the openings at road level. The old terrace which was covered in vegetation was converted into a viewpoint, with the difference in elevation with the street being bridged by adobe steps, the same pieces of adobe that form the original perimeter. The cavities of the kilns were protected with red railings, which imitate the fire generated in the kilns and at the same time allow them to be viewed.

 

Panneau 1

Bien que l'installation des fours à ciment dans la ville de Boadella i les Escaules ait eu lieu dans le dernier tiers du XIXE siècle, il existait déjà une certaine tradition industrielle et une exploitation des richesses minières de la région. C'est au milieu du XIXE siècle, profitant des marnes éocènes qui affleurent dans la zone située entre les villes des Escaules, Pont de Molins, Terrades et Llers, que la production de ciment a commencé. La première référence documentaire remonte à 1856, lorsque Josep Dalfó construisit une cimenterie aux Escaules, équipée d'un petit four vertical à cuisson continue. Plus tard, d'autres industriels s'installèrent dans les environs, comme Pau Pagès Lloveras, qui devint l'un des fabricants les plus renommés de la région.

Le propriétaire et promoteur des fours à ciment des Escaules était Joan Genover i Batlle. Malgré ses dimensions modestes, l'usine comptait quatre fours, construits en plusieurs phases. La pierre utilisée pour la cuisson provenait des carrières de Llers et le charbon français, acheminé depuis Roses, servait à la chauffer. Une fois cuite, la matière est broyée à l'aide de la force hydraulique d'un moulin. Pour accélérer le transport des matériaux, Genover finança en 1918 la construction du pont sur la Muga voisin, qui existe toujours. L'usine a fonctionné de 1888 à 1918, bien que des sources orales affirment que les fours ont été utilisés ponctuellement par la suite.

Les fours à ciment, devant résister à des températures beaucoup plus élevées et assurer une production continue, devaient être construits avec une précision et une qualité bien supérieures à celles de leurs prédécesseurs, les fours à chaux. En général, ils se composaient d'un puits cylindrique ouvert au niveau du sol, qui se rétrécissait vers le fond. L'intérieur était recouvert de blocs de pierre siliceuse, adaptés pour résister à des températures élevées. Cependant, pour les plus élaborés, le revêtement était constitué de briques réfractaires massives. Les fours étaient chargés par le haut. Les matériaux y étaient transportés, puis déposés par couches alternées de charbon et de pierre. Une fois la charge préparée, le four était allumé par le bas et on laissait le matériau cuire et se compacter pendant quelques jours (généralement trois), puis on le retirait. Généralement, au fond, se trouvaient des barres de fer qui retenaient le matériau déjà calciné jusqu'à ce que le four soit vidé. Certaines de ces barres étaient ensuite retirées et, progressivement, le matériau cuit descendait et était transporté vers un moulin proche pour y être broyé.

 

Panneau 2

Les fours à ciment de Can Genover sont situés dans un emplacement stratégique, à proximité de la ville des Escaules et de la route qui relie Pont de Molins et Boadella d'Empordà. Ils sont également situés devant la rivière Muga et le pont qui la traverse, ce qui, lorsqu'ils étaient en service, facilitait le transport du ciment obtenu. L'élément le plus remarquable qui subsiste est un grand caisson formé d'épais murs de pierre qui entourent et stabilisent les quatre fours. Ceux-ci varient en taille, tant au niveau de leurs ouvertures supérieures qu'inférieures, et diffèrent également par les matériaux de construction utilisés. Les deux extrémités sont recouvertes à l'intérieur de pierre siliceuse, et les parties centrales de briques en céramique. Les ouvertures inférieures donnent sur le mur de pierre par des arches et des voûtes en céramique.

Une fois abandonnés, les fours des Escaules tombèrent dans l'oubli et finirent par être recouverts de terre et de végétation. Les seuls vestiges visibles de ce passé industriel étaient les ouvertures murées que l'on pouvait distinguer dans le mur de pierre.

La restauration des fours à ciment de Can Genover a débuté en 2024, lorsque la mairie de Boadella i les Escaules a sollicité la collaboration du service des Monuments de la Diputació de Girona, après avoir détecté plusieurs fissures dans le mur de soutènement en pierre, précisément à l'endroit où se trouvent les ouvertures des fours. Après avoir déterminé que la pathologie provenait des racines de plusieurs arbres situés dans la partie supérieure, ceux-ci ont été abattus. Ce processus, lié au nettoyage et au déblayage de la terrasse supérieure, a conduit à la découverte des premières rangées d'ouvertures cylindriques préservées.

Suite à cette découverte, les travaux de consolidation du mur de pierre ont été entrepris, avec la réouverture des ouvertures inférieures et supérieures des quatre fours et la réintégration des parties manquantes. On a ainsi découvert quatre grandes ouvertures coniques qui relient visuellement la rue supérieure aux ouvertures au niveau de la route. L'ancienne terrasse végétalisée a été mise à profit pour être transformée en une place panoramique, qui compense la différence de niveau avec la rue grâce à des gradins en céramique, le même matériau que celui utilisé pour la barrière d'origine qui entoure le périmètre. Les ouvertures des fours ont été protégées par des barrières rouges, qui imitent le feu généré dans les fours tout en permettant de voir à l'intérieur.