El cicle, coorganitzat amb la Càtedra Lluís Santaló de la UdG, ha convidat la primera científica espanyola que forma part de l'Institut Virtual d'Investigació d'Exploració del Sistema Solar de la NASA i un membre de l'equip investigador de la missió Hera de l'Agència Espacial Europea
S'han programat quatre conferències, que tindran lloc del 8 al 29 de maig i tractaran sobre la rellevància científica de l'anàlisi de materials extraterrestres i sobre l'edició genètica amb finalitat terapèutiques, entre altres qüestions
El coneixement que tenim de l'univers i les aportacions de l'exploració de l'espai exterior en l'àmbit científic i tecnològic centraran l'edició d'enguany d'«Últimes fronteres». La ciència al segle XXI, un cicle que vol abordar d'una manera accessible però rigorosa els darrers avenços científics i tecnològics, amb científics i divulgadors catalans de referència.
En les quatre conferències, programades cada dijous del 8 al 29 de maig (19.30 h), s'hi tractaran els resultats de les missions espacials que ara visiten els planetes que abans només podíem observar, i s'explicarà com les mostres que s'hi han recollit ens permeten entendre millor l'origen del sistema solar i de la pròpia vida a la Terra. També ens aproximaran al disseny d'aquesta vida als laboratoris, amb l'edició del material genètic i l'ús de la intel·ligència artificial. La mirada del cicle continuarà fixada en el cel per parlar d'asteroides i del risc que representen per a la nostra existència.
Finalment, es veurà com es calculaven distàncies entre planetes a l'antiguitat amb raonaments geomètrics que encara serveixen de base per als càlculs d'avui dia.
El cicle, organitzat per Casa de Cultura de la Diputació de Girona i la Càtedra Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona, s'obrirà el 8 de maig amb la conferència «La convergència entre la IA i el biodisseny: com serà l'impacte de la biologia sintètica en la salut humana i del planeta?», a càrrec de Marc Güell, doctor en biomedicina, que ha estat investigador a l'Escola de Medicina de la Universitat de Harvard (EUA) i actualment és cap del Laboratori de Biologia Sintètica Translacional del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Güell parlarà de la convergència entre la intel·ligència artificial i el biodisseny per analitzar l'impacte que pot tenir la biologia sintètica en la salut humana i del planeta. L'investigador, que treballa en l'edició de gens i en la biologia sintètica aplicada a la medicina, exposarà exemples concrets d'aplicacions de l'enginyeria genètica, com ara l'edició del genoma amb finalitats terapèutiques, l'enginyeria del microbioma de la pell per aplicacions dermatològiques o la generació d'una font il·limitada d'òrgans per a transplantaments.
La segona conferència, «Desvetllant els secrets del sistema solar: missions de retorn de mostres i exploració espacial» (15 de maig), anirà a càrrec de Marina Martínez, especialista en mineralogia i cosmoquímica de material extraterrestre i la primera espanyola que forma part de l'Institut Virtual d'Investigació d'Exploració del Sistema Solar (SSERVI) de la NASA. Martínez, que actualment investiga al Laboratori de Cosmoquímica de la Universitat Goethe de Frankfurt, exposarà com l'estudi de mostres extraterrestres han aportat descobriments crucials: pistes sobre l'origen de la vida a la Terra o esdeveniments clau de l'inici del sistema solar que han marcat el destí del planeta. Martínez també parlarà de les implicacions de la tornada d'astronautes a la Lluna prevista per a 2027.
A banda de l'exploració espacial, els meteorits són una altra via d'accés a l'anàlisi de material extraterrestre. Josep Maria Trigo, doctor en astrofísica que forma part de l'equip investigador de la missió Hera de l'Agència Espacial Europea, explicarà els experiments que s'estan realitzant per conèixer el paper fonamental dels meteorits com a exemple dels materials formatius d'asteroides, i la cerca de recursos minerals, fins i tot en astrobiologia, com a catalitzadors de la química orgànica complexa. Trigo pronunciarà la conferència «Identificant el risc vingut del cel: asteroides potencialment perillosos i els seus fragments» el 22 de maig.
Aquest nova edició del cicle «Últimes fronteres», que té lloc anualment des de l'any 2016, es tancarà el 29 de maig amb la conferència «De Tales a la Lluna i més enllà». El matemàtic Quim Terradas, vicepresident i membre fundador del Museu de Matemàtiques de Catalunya (MACCA), explicarà com el concepte de cosmos ha anat evolucionant gràcies a la geometria, des que els primers pensadors grecs van qüestionar les explicacions mitològiques, i com aquesta disciplina continua sent essencial en l'actualitat per al desenvolupament tecnològic de la nostra societat.
El cicle de conferències tindrà lloc a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona els dijous a les 19.30 hores. L'entrada és gratuïta però es recomana inscriure-s'hi prèviament al web www.casadecultura.cat.