El cicle «Refugiats: exilis i desplaçaments forçats» està dirigit per Montserrat Feixas, antiga representant de l'ACNUR a l'Europa central, i tindrà lloc en tres sessions entre el 5 i el 19 de febrer
Les conferències reflexionaran sobre les causes complexes de la crisi, les raons per les quals la xifra de refugiats no deixa d'augmentar i sobre les perspectives futures del fenomen
El cicle de conferències també analitzarà l'acompanyament de les persones migrants i refugiades a Girona
La crisi dels refugiats, terme encunyat l'any 2015, ara farà deu anys, no ha tingut aturador des d'aleshores fins a l'actualitat: el nombre de conflictes armats i les zones de tensió i pobresa creixen, i el fenomen és molt lluny d'aturar-se. El món viu ara mateix el nombre més alt de conflictes armats de les darreres dècades i, en conseqüència, els desplaçaments forçats de població continuen augmentant: més de 120 milions de persones ja viuen avui forçosament fora de la seva llar i dels seus països d'origen.
El cicle de conferències «Refugiats: exilis i desplaçaments forçats» vol examinar les causes complexes de la crisi, establint connexions entre experiències contemporànies i històriques dels refugiats, i també fer una aproximació a la complexitat dels processos d'acolliment i de l'acompanyament de les persones migrants a Girona.
El cicle, dirigit per Montserrat Feixas, doctora en geografia i antiga representant a l'Europa central de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), constarà de tres sessions que tractaran la complexitat de les diverses situacions dels refugiats en termes globals, l'acolliment a Girona centrant-se en un innovador programa focalitzat en la salut mental i el suport emocional per a persones refugiades i migrants, i també reflexionarà sobre el fenomen en termes històrics.
«Refugiats: exilis i desplaçaments forçats» tindrà lloc els dimecres 5, 12 i 19 de febrer (19 h) a la Casa de Cultura de Girona. La primera conferència, «Comprendre la crisi dels refugiats: un repte global al segle XXI», la pronunciarà la directora del cicle, Montserrat Feixas. En aquesta primera intervenció es parlarà de què vol dir ser refugiat, dels reptes als quals s'enfronten els refugiats, i de què podem fer per millorar la seva situació. Igualment analitzarà les raons per les quals la xifra de refugiats no deixa d'augmentar i les perspectives futures de la crisi.
A la segona conferència (12 de febrer), la historiadora Anna Maria Garcia reflexionarà sobre el fenomen en termes històrics. Els refugiats són una figura
recurrent en la nostra història, cada vegada més freqüent des de començaments del segle XVIII. Només cal pensar en els austriacistes als segle XVIII i els afrancesats, els liberals o els carlins al XIX. Però cap moment és comparable al període 1936-1939, els anys de la Guerra Civil, en què el nombre de persones que han de buscar refugi per fugir de la violència, la guerra i la repressió es multiplica per desenes i centenes de milers. «Es tracta d'un fet dramàtic que s'ha d'analitzar en plural. El plural de la diversitat dels refugiats, però també dels llocs d'origen i dels llocs de refugi», afirma Anna Maria Garcia.
El cicle es tancarà amb una conferència dedicada a l'acompanyament de les persones migrants i refugiades a Girona i l'impacte de la seva situació en el benestar emocional i la salut mental, a càrrec d'Òscar Prieto, professor agregat del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona.
És evident que el suport social és clau per al benestar emocional de les persones sol·licitants d'asil, ja que les relacions de suport que es poden donar a la societat d'acollida poden fer disminuir els sentiments de soledat i aïllament que solen aparèixer en aquelles persones que han hagut d'abandonar els seus països d'origen. A més, el suport social facilita una millor adaptació emocional i una integració social més efectiva en un nou context, ja que la creació de vincles afectius contribueix a augmentar l'autoestima i la percepció de control sobre la vida.
La intervenció de Prieto presentarà diferents possibilitats d'afavorir aquests processos d'acompanyament que no només beneficien les persones migrants i refugiades, sinó també les persones voluntàries i les institucions que participen en aquests acompanyaments.
