El cicle, coorganitzat per la càtedra Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona i la Casa de Cultura, constarà de quatre conferències programades per als dijous de maig (19 h)
Hi intervindran Adrià Casamitjana, Cristian Moreno i Miquel Solà, professors de la Universitat de Girona, i José Luis Balcázar, investigador de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, adscrit a la UdG
La Casa de Cultura de la Diputació de Girona i la Càtedra Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona impulsen una nova edició del cicle Últimes fronteres: la ciència del segle XXI, una proposta de divulgació que s'ha consolidat com una de les cites anuals més rellevants per apropar la recerca contemporània al públic general. El programa d'enguany, que tindrà lloc els dijous 7, 14, 21 i 28 de maig a les 19 h, està dirigit pel professor Joan Saldaña, director de la Càtedra Lluís Santaló, i reuneix especialistes de primer nivell en camps tan diversos com la neurociència, la cosmologia, la microbiologia ambiental i la química de materials avançats.
En aquesta edició, el cicle convida a explorar algunes de les grans qüestions científiques que avui estan redefinint la nostra comprensió del món, des de l'estudi del cervell i l'aplicació de la intel·ligència artificial en neuroimatge fins a les profunditats de l'univers marcat per l'enigmàtica energia fosca; des de les implicacions inesperades dels plàstics biodegradables fins als materials de nova generació que faran possibles tecnologies més intel·ligents i sostenibles. Últimes fronteres vol posar en diàleg descobertes actuals, reptes emergents i el paper crucial que té la ciència a l'hora d'orientar decisions, polítiques i expectatives col·lectives.
La conferència inaugural, a càrrec d'Adrià Casamitjana, investigador del programa Ramón y Cajal a la UdG, abordarà el projecte NextBrain, un estudi que utilitza la intel·ligència artificial per comunicar el món microscòpic (cèl·lula), en el qual es poden caracteritzar de forma independent parts molt concretes del nostre cervell, i el món macroscòpic (sistema), on s'estudia la interrelació entre diferents parts del cervell. Casamitjana repassarà en la seva intervenció els últims avenços en l'estudi del cervell humà, tant en el desenvolupament i l'envelliment com en la malaltia. Ens centrarem a veure com la intel·ligència artificial ens pot ajudar a trobar i entendre diferents patrons cerebrals a partir de grans quantitats de dades i poder de computació.
El 14 de maig, el físic i cosmòleg Cristian Moreno (UdG) explicarà els misteris de l'energia fosca, que representa prop del 70 % de l'univers però de la qual només en coneixem els efectes. L'energia fosca sembla estar íntimament connectada a la constant cosmològica, que Einstein va introduir a les equacions de la relativitat general fa més de 100 anys. Una possible explicació de l'energia fosca és l'energia del buit, però això dona origen al conegut problema de la constant cosmològica, un dels principals reptes que afronten la cosmologia i la ciència en general.
La tercera sessió, el 21 de maig, anirà a càrrec de José Luis Balcázar, investigador de l'ICRA-CERCA (Institut Català de Recerca de l'Aigua - Centres de Recerca de Catalunya). En la seva conferència, Balcázar explicarà com els plàstics biodegradables _sovint percebuts com una solució plenament sostenible_ poden convertir-se durant la degradació en superfícies on proliferen biopel·lícules capaces d'albergar i intercanviar gens de resistència als antibiòtics. Aquest fenomen, conegut com plastisfera, converteix els residus plàstics, inclosos els biodegradables, en possibles reservoris de bacteris resistents que poden arribar a les nostres aigües, aliments i entorns urbans. Aquestes observacions mostren que la sostenibilitat no pot avaluar-se només per la capacitat d'un material per desaparèixer.
Finalment, el 28 de maig, el cicle es clourà amb la intervenció de Miquel Solà, catedràtic de Química de la UdG. Solà oferirà una visió panoràmica sobre els materials avançats i mostrarà com la química _des de la síntesi molecular fins al disseny computacional_ és la disciplina clau que permet crear materials amb propietats úniques. Veurem exemples recents de materials orgànics i inorgànics d'última generació, com nanomaterials de carboni, perovskites o xarxes metal·loorgàniques (MOF), i discutirem com el control de l'estructura química a escala atòmica determina el seu comportament macroscòpic. Veurem també el paper estratègic que té la química en el desenvolupament de tecnologies sostenibles i intel·ligents.
Últimes fronteres continua reafirmant el compromís de la Casa de Cultura i de la Càtedra Lluís Santaló amb la divulgació rigorosa i accessible, amb l'objectiu de donar eines als ciutadans per comprendre un món en transformació accelerada.
El cicle s'adreça a públic general i l'accés a totes les sessions és lliure fins a completar l'aforament.