En el projecte HidroNet Baix Ter, hi participen la Diputació de Girona, els ajuntaments de Gualta, Torroella de Montgrí i Ullà, la Universitat de Girona, el Consorci del Ter i la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter
El projecte Hidronet Baix Ter, una estratègia de prevenció de les inundacions i foment de la biodiversitat aquàtica a partir de superfícies de laminació a la xarxa hídrica del curs baix del riu Ter, ha estat operatiu entre l'octubre de 2022 i el març de 2026.
Aquest divendres, 20 de març, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, es va fer el darrer acte públic d'aquest projecte, amb la participació de més de trenta persones. S'hi van presentar els treballs duts a terme i es va fer balanç dels resultats aconseguits en aquesta iniciativa, finançada amb fons Next Generation de la Unió Europea a través de la Fundació Biodiversitat.
El fenomen de les inundacions _que, juntament amb la sequera, són l'altra cara de la moneda: el clima mediterrani_ cada vegada és més freqüent i extrem. A vegades en un lloc com la plana del Baix Ter hi pot ploure poc, però el problema es manifesta amb força per l'aigua acumulada al rerepaís, que fa que assoleixi molta velocitat i, per tant, augmenti la perillositat de les inundacions. Davant d'això, hi ha dos models de drenatge, el d'evacuació ràpida _que contribueix als riscos que suposa que l'aigua guanyi velocitat_ i el de retenció en origen _que redueix la velocitat de l'aigua i mitiga la perillositat de les inundacions. A vegades cal optar per un model, a vegades per l'altre, tot i que cap dels dos soluciona completament el problema de les inundacions, sobretot les més grans. El projecte HidroNet Baix Ter ha apostat pel segon model, el del «territori esponja», ja que també aporta importants beneficis mediambientals, com la recàrrega d'aqüífers del subsòl, l'augment de la biodiversitat i l'estat hidromorfològic dels ecosistemes fluvials, l'horitzontalitat en la presa de decisions i la implicació ciutadana.
En aquest sentit, s'està a punt de publicar el Pla Integral de Gestió del Risc d'Inundació al Baix Ter, que, amb una visió de conjunt de tot el Baix Ter, aborda la problemàtica de les inundacions recurrents amb un diagnòstic i una proposta de solucions basades en la natura implementables per augmentar la resiliència de les zones urbanes inundables més vulnerables. S'ha elaborat a partir de diverses fonts d'informació contrastada, proporcionada pels municipis i altres agents del territori. És la primera vegada que es disposa d'un document estratègic d'aquestes característiques, concebut de manera plàstica i no rígida.
A continuació, es van explicar les proves pilot demostratives que s'han dut a terme als tres municipis participants en el projecte HidroNet Baix Ter, juntament amb les lliçons apreses per cadascun d'ells. Es tracta d'experiències reals que poden servir de referència per a altres municipis del Baix Ter. A Torroella de Montgrí, com que no es va aconseguir formalitzar els acords de custòdia del territori projectats originalment, s'han adaptat les actuacions per millorar el comportament hidràulic dels torrents i augmentar la biodiversitat amb la retirada i el control d'espècies vegetals invasores _com ara la canya americana, que té un molt mal comportament hidràulic_ en més de 6.500 m2. Aquestes espècies s'han substituït per espècies autòctones (470 arbres i 990 arbustos), i s'han rehabilitat i reperfilat talussos a la zona del Mas Moreu.
Al municipi de Gualta s'estan executant dues actuacions. La primera s'ha centrat en el rec del Molí, on s'ha actuat en 1,80 km de la llera retirant quasi 8.000 m2 de canya americana i altres espècies exòtiques invasores, revegetant després el terreny amb espècies de ribera (164 arbres, 714 arbustos i 422 helòfits) i aplicant tècniques de bioenginyeria i construcció tradicional per estabilitzar els talussos. La segona actuació és al Daró Vell, en el qual, al llarg d'1,82 km, s'han retirat plantes i alguns arbres invasors en més de 17.000 m2 per augmentar la biodiversitat i potenciar el bosc de ribera autòcton amb accions mixtes de revegetació (2.178 arbustos i 851 arbres com el salze, el vern, l'om i el freixe, l'aloc i el saüc). En aquest cas, s'hi han inclòs fins a catorze espècies de plantes adaptades als medis aquàtics (hidròfits) o humits (helòfits).
Finalment, a Ullà s'ha executat una actuació de naturalització en 3 km del rec Madral amb la retirada d'espècies invasores en quasi 7.400 m2 i la revegetació amb espècies de ribera (2.134 arbustos i 253 arbres). Per rehabilitar els talussos, en alguns punts s'han emprat tècniques de bioenginyeria que han combinat la construcció d'una palissada, estructures de biorotlle de malla de coco i la replantació, que serviran per estabilitzar els talussos de manera natural amb el pas del temps. També s'han implementat quatre basses de laminació (3 ha) en parcel·les agrícoles no productives que han permès retenir temporalment uns 16.000 m3 d'aigua de les darreres pluges que no ha anat a parar al poble.
La sessió de balanç i retorn va cloure amb un torn obert de paraules del públic assistent, en què es van poder aclarir dubtes, formular preguntes i fer comentaris. Les intervencions van tocar moltes més qüestions de les estrictament relacionades amb el projecte HidroNet Baix Ter, que ha estat una primera pedra en la reducció del risc d'inundacions tot fomentant la biodiversitat en entorns urbans, cosa que demostra la necessitat de comptar amb una gestió tècnica que també pari atenció a recs i séquies que no són de domini públic hidràulic.
