L'acte s'ha iniciat a la Vajol, amb la inauguració del primer plafó informatiu de la ruta i els parlaments institucionals corresponents
La diputada de la Diputació de Girona, Míriam Lanero, ha participat en l'acte juntament amb el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler
La diputada de la Diputació de Girona i presidenta del Consorci del Museu Memorial de l'Exili (MUME), Míriam Lanero, ha participat aquest dissabte en la inauguració de la primera ruta transfronterera de memòria democràtica, amb senyalització unificada, entre la Vajol (Catalunya del Sud) i les Illes (Catalunya del Nord).
L'acte, que ha estat presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, s'ha iniciat a la Vajol, amb la inauguració del primer plafó informatiu de la ruta i els parlaments institucionals corresponents.
Tot seguit, les autoritats han fet el recorregut a peu, amb una primera parada al coll de Lli, i han continuat fins a Morellàs i les Illes, on s'ha inaugurat el segon plafó informatiu.
A l'acte també hi han assistit l'alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo; l'alcalde de Morellàs i les Illes, Jean Vila, i el vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Robert Garrabé. Així mateix, hi han participat el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, i el director del MUME, Miquel Aguirre, així com membres d'entitats memorialistes locals i públic general.
La inauguració s'emmarca en les commemoracions del Dia Nacional de l'Exili i la Deportació, que se celebra cada 5 de febrer en record de la sortida cap a l'exili, l'any 1939, de les principals autoritats republicanes.
La diputada Míriam Lanero, en el seu torn de paraula, ha ressaltat: «La ruta de la Vajol - les Illes, de la qual inaugurem avui la senyalització, segueix les passes dels qui es van veure obligats a fugir, de manera dramàtica, a través d'aquest mateix paisatge. Un camí que ara recuperem, no per reviure el patiment, sinó perquè sigui un record viu, pedagògic i compartit del que va significar l'exili».
«L'objectiu no és altre que reconèixer la valentia d'aquelles persones que, sovint des de la clandestinitat i posant en risc les seves vides, van lluitar per la democràcia i les llibertats. I, sobretot, garantir que aquests espais del territori _com la mina Canta o aquesta mateixa ruta de frontera_ continuïn sent llocs de memòria, de reflexió i de compromís cívic», ha afegit.
Finalment, ha expressat aquest desig: «Que la memòria dels qui van ser obligats a marxar ens acompanyi sempre, ens guiï i ens recordi la importància de defensar, cada dia, la democràcia i la dignitat humana».
