La diputada de Programes Europeus de la Diputació de Girona, Míriam Lanero, ha inaugurat el debat a Ullà
A principis d'abril s'ha dut a terme el quart debat sobre infraestructures verdes i blaves per a la prevenció d'inundacions a Ullà, amb la participació d'experts i especialistes del projecte «HidroNet Baix Ter», al qual han assistit més d'una vintena d'assistents.
La diputada de Programes Europeus de la Diputació de Girona, Míriam Lanero, ha inaugurat la jornada explicant l'objectiu del projecte «HidroNet Baix Ter»: «Ja fa més de dos anys i mig que treballem plegats la Diputació de Girona, els ajuntaments de Gualta, Torroella de Montgrí i Ullà, la Universitat de Girona, el Consorci del Ter i la Junta Central d'Usuaris d'Aigua del Baix Ter, en aquesta iniciativa que té per objectiu restaurar ecosistemes fluvials i reduir del risc d'inundació en els entorns urbans a través de solucions basades en la natura».
La primera intervenció ha anat a càrrec de David Gargantilla, de l'Àrea de Gestió Mediambiental de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que ha parlat del projecte LIFE «Ebro Resilience P1». El projecte neix de la constatació, basada en les dades del Consorci de Compensació d'Assegurances, que les inundacions són el fenomen catastròfic que causa més danys i que això es veurà agreujat pel canvi climàtic. Segons el ponent, les crescudes de l'Ebre comporten grans desperfectes que no es recuperen fins passats més de sis mesos de mitjana, i això, en part, és provocat per les grans obres que durant dècades han volgut «dominar el riu», les quals proporcionen una falsa sensació de seguretat, ja que tan sols solucionen les inundacions petites i més recurrents. Des d'aquest projecte, finançat amb fons europeus, s'està canviant d'enfocament i s'estan traslladant dics i esculleres Ebre enllà i recuperant alguns meandres per tal que, amb un manteniment mínim que aprofita la hidrodinàmica natural del riu, puguin servir per retenir i alentir l'aigua dels grans aiguats a fi de reduir-ne la perillositat. Durant l'exposició s'han mostrat imatges relatives a les actuacions dutes a terme.
A continuació, el ponent Joan Rovira, cap de la Secció d'Anàlisi Territorial i Catàleg de Serveis de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, ha introduit els conceptes d'infraestructura verda i infraestructura blava amb la reflexió que la conservació no és suficient per si sola, sinó que cal considerar i implementar espais de continuïtat ecològica entre ecosistemes naturals, especialment tenint en compte que tots els indicadors de biodiversitat mostren una davallada marcada i preocupant, amb la pèrdua dels serveis ecosistèmics corresponent, incloent-hi la regulació del cicle de l'aigua.
Per tot això, la Diputació de Barcelona fa anys que, a banda d'analitzar, planificar i valorar la situació a la demarcació, proporciona als municipis amb menys recursos l'assessorament necessari per tal d'integrar infraestructures verdes i blaves als instruments de planificació urbanística. A més, es financen alguns microprojectes finalistes i executables de millora, i s'investiguen casos pràctics, com el d'un incendi forestal al qual va seguir una marcada reducció de precipitacions; un cas en el qual es va arribar a la conclusió que no va ser la crema el que va fer que plogués menys, sinó el canvi climàtic (l'augment de les temperatures i la irregularitat de les precipitacions). Segons ell, si volem uns boscos resilients que absorbeixin CO2, que continguin més aigua blava disponible i que redueixin l'impacte de les inundacions, fa falta gestionar-los i diversificar-los.
En tercer lloc han intervingut Eva Crego i Sandra Ruiz, del Departament de Planificació i Ordenació de l'Espai Fluvial de l'Agencia Catalana de l'Aigua. Les ponents han presentat diferents línies de treball que preveuen totes les tipologies d'inundacions (fluvials, pluvials i costaneres) i la planificació del risc des d'un punt de vista cartogràfic, actualitzant la informació dels mapes de perill en períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys i posant en marxa una eina de predicció del risc a temps real. En aquests treballs, a partir de diferents variables i criteris d'identificació, s'han determinat com a prioritaris els municipis sotmesos a més risc. Segons han dit, mentre s'està fent la planificació del tercer cicle del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (del qual s'informarà el públic aviat), s'està implementant el segon cicle d'aquest pla multisectorial amb accions de drenatge urbà sostenible i de recuperació de motes per afavorir els desbordaments controlats en llocs no urbans i no vulnerables. Es tracta d'actuacions que demanen nombrosos acords i que han de ser compatibles amb els usos agrícoles del sòl (és a dir, han de vetllar perquè les inundacions no facin perdre els cultius). Existeixen línies d'ajudes als municipis per tal de dur a terme aquesta mena d'actuacions en aquells trams fluvials que són competència seva; i, en cas que l'Administració local no es vegi capacitada per assumir-les directament, es pot articular una delegació de competències a l'ACA.
Finalment, abans del torn obert de preguntes i del debat entre els assistents, Luis Sanz i Eva Zaragüeta, de la Comunitat Foral de Navarra (GAN-NIK), han presentat, respectivament, els projectes LIFE «Irekibai» i «Kantauribai». Ambdues iniciatives eliminen algunes de les barreres que fragmenten els fluxos d'aigua als rius cantàbrics, interposades amb el boom de l'energia hidroelèctrica dels anys cinquanta, que, alhora que feien augmentar el desenvolupament econòmic, van significar una reducció de les espècies migratòries de peixos, com el salmó, que necessita arribar a les capçaleres dels rius per reproduir-se. A banda de millorar la connectivitat dels rius eliminant obstacles com preses que no tenen cap ús (i, fins i tot, incrementen el risc d'inundació a les poblacions), s'han obert passos de peixos, i les accions s'han planificat prioritzant primer les més properes a les desembocadures. Com que el LIFE «Irekibai» va aconseguir millorar l'accessibilitat dels peixos a les parts altes dels rius, va identificar actuacions noves i va generar controvèrsia entre col·lectius de pescadors enfrontats, es va endegar el LIFE «Kantauribai», que aplega més socis i treballa en més cursos fluvials. Altres beneficis d'aquests projectes europeus han estat, entre d'altres, comptar amb un grup de treball internacional i augmentar el coneixement sobre el funcionament d'aquests ecosistemes amb recomptes i projeccions de peixos migratoris (incloent-hi proves de cria d'espècies autòctones en piscifactories i el control d'espècies exòtiques invasores), i el seguiment dels hàbitats fluvials i el seu règim sedimentari.
El projecte «HidroNet Baix Ter», estratègia de prevenció de les inundacions i foment de la biodiversitat aquàtica a partir de superfícies de laminació a la xarxa hídrica del curs baix del riu Ter, compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, FSP, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), dins la convocatòria de subvencions per al foment d'actuacions dirigides a la restauració d'ecosistemes fluvials i a la reducció del risc d'inundació en els entorns urbans a través de solucions basades en la natura. La convocatòria correspon a l'any 2021 i forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.
Per a més informació: https://www.ddgi.cat/web/servei/8157/hidronet-baix-ter
.jpg)
