L'acte ha tingut lloc aquest divendres al Centre Social de Fornells de la Selva
Hi han intervingut Sònia Gràcia, alcaldessa de Fornells de la Selva; Susanna Quintana, periodista i vicepresidenta de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Narcís Puigdevall, soci de Germans Puigdevall, i Josep Pastells, coordinador del dossier «Pagesia en lluita» i moderador del debat
La Diputació de Girona ha publicat el número 348 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de gener-febrer de 2025. Aquest número inclou el dossier que porta per títol «Pagesia en lluita», coordinat pels periodistes Josep Pastells i Gerard Bagué.
La Revista de Girona es una publicació bimestral que té com a objectiu difondre treballs de recerca i de divulgació cultural que incloguin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines. Conté diverses seccions, entre les quals destaca el dossier temàtic de cada número, en què es recullen diferents testimonis del passat i del present del territori gironí.
El dossier d'aquest número exposa, sense cap ànim de ser exhaustiu, una aproximació a la realitat dels pagesos gironins, caracteritzada en molts casos per problemes conjunturals imputables a l'absència d'una política clara en favor del sector primari.
La demanda de solucions a l'Administració és l'eix central de l'article amb què el periodista Marc Sanglas contextualitza l'estat de la pagesia gironina, un sector variat i heterogeni tant pel que fa a la grandària de les explotacions com a l'activitat que s'hi porta a terme. El descontrol dels preus i la manca de relleu generacional són uns altres problemes recurrents d'uns pagesos que, malgrat la incertesa derivada d'una situació cada vegada més complicada, lluiten per tirar endavant a còpia de treball i sacrifici.
Amb l'objectiu d'oferir una visió transversal del sector a les comarques gironines, el dossier mostra uns quants exemples d'explotacions de tipologia diversa, amb diferents models de negoci. En el cas del Mas la Coromina de Joanetes, que aposta per la sostenibilitat i l'ecologia, Ramon Esteban _periodista_ explica que barregen cultius per millorar la salut del sòl i alimenten el bestiar amb aquests conreus. La també periodista Anna Pi s'endinsa en la història i el funcionament del Mas Quintana de Vilopriu, centrat en la cria de porcs, mentre que la periodista Puri Abarca ens introdueix en l'engranatge de la cooperativa Girona Fruits, que gestiona un terç de les noranta mil tones de poma que es cullen cada any de mitjana amb la
Denominació d'Origen Poma de Girona.
Per la seva banda, Clara Julià ha escrit dos articles del dossier: en un parla de Pasturabosc de Gaüses, que va néixer com una iniciativa per netejar el sotabosc i protegir els espais verds, i es dedica a la venda de llet de cabra i a la producció de formatges ecològics; en l'altre, explica la tasca de la cooperativa La Dotzena, formada gràcies a la unió de set petits productors d'ous ecològics.
Finalment, Susanna Quintana dedica un article a les últimes vaques de Fornells de la Selva, propietat de la família Puigdevall Tarrés, i Jordi Dausà detalla la trajectòria i el modus operandi dels germans Masó, «els últims hortolans de la ciutat de Girona».
Altres temes que tracta el número 348 de la Revista de Girona
En aquest número també es publica una entrevista a Albert Serra, director de cinema, fruit de tres hores de conversa amb Salvador Garcia-Arbós. Parlen de cinema, de finances i d'escacs.
Per entendre el món, Serra segueix els mercats financers dels Estats Units.
A l'apartat Reportatge, el periodista Joaquim Bohigas ens mostra a «Els porters: un ofici que desapareix» com la figura del porter ha estat recurrent en la literatura i el cinema, sobretot en el gènere negre i policíac, amb representacions romàntiques que han reforçat estereotips d'una professió lligada a l'àmbit urbà.
A la secció Art, Xènia Sancho ens explica el llegat escultòric de Carme Raurich Saba en homenatge a les dones. Nascuda a Caldes de Malavella el 8 de gener de 1920, Carme Raurich Saba va ser molt present en l'escena artística catalana durant un breu però intens període de temps. Va aprendre escultura a l'Escola d'Arts i Oficis Llotja de Barcelona gràcies a diverses beques que va rebre de la Diputació de Girona, i a mitjan dècada dels cinquanta va emigrar a l'Argentina. La seva producció escultòrica és un homenatge a les dones que l'envoltaven o que formaven part de la història i la mitologia i que, segurament, l'havien inspirat a seguir la seva voluntat vital i professional.
