Les obres de remodelació permeten als usuaris descobrir nous espais que fins ara no tenien presència en el recorregut de la visita
El projecte ha tingut un cost de 545.000 euros, finançats pel FEDER, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Arbúcies
Aquest dissabte s'han inaugurat oficialment les noves sales del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella (MEMGA). Les obres de reforma han permès millorar el recorregut de la visita i, sobretot, s'han concentrat en l'actualització museogràfica dels diferents espais, en què es descriu el model industrial del Montseny: la torneria, la carrosseria i el món del tèxtil.
En l'acte, hi han participat l'alcalde d'Arbúcies, Pere Garriga; el diputat de la Diputació de Girona, Jordi Camps; la directora general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar; el director dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura, Josep Calatayud; el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, i el director del MEMGA, Jordi Tura, entre d'altres.
Al llarg de la visita guiada, han pogut gaudir dels nous espais, com ara el dedicat a les llegendes del Montseny o el presidit per l'icònic autocar de color vermell del 1923 i que remet a la gran indústria arbucienca: la indústria carrossera. Així mateix, han visitat la sala dedicada al món del tèxtil i de la confecció, també molt important, ja que va donar feina a una gran part de la població femenina de la vila en un període que va de finals del segle XIX a principis del segle XXI.
En aquest sentit, l'alcalde d'Arbúcies, Pere Garriga, ha assenyalat: «L'adaptació i millora d'equipaments culturals com el museu d'Arbúcies és un repte i una obligació que tenim les administracions cap a la nostra ciutadania. Aquest procés de remodelació ha de permetre reforçar el lligam amb el Montseny i és una aposta decidida per convertir el museu en un element clau del territori».
El diputat Jordi Camps ha recordat: «Amb gairebé quaranta anys d'història, el Museu Etnològic del Montseny és des de fa temps un dels grans referents museològics del país. A la Diputació de Girona, hem estat sempre molt conscients de la perspectiva social, cultural i territorial d'aquest equipament i, un cop més, ens hem implicat en el seu desenvolupament perquè ens ajuda a conèixer la història del massís del Montseny i del municipi d'Arbúcies, i a interpretar-ne el present».
Les novetats principals
Dels nous espais del MEMGA, en destaquen tres punts pel que fa al recorregut:
- L'espai dedicat a les llegendes del Montseny i a la vida quotidiana. Aquest àmbit gira al voltant de la recreació escenogràfica d'una gran llar de foc, com les que es podien trobar en els masos del Montseny des de fa més de tres-cents anys. Aquest espai genera l'atmosfera perfecta per escoltar les llegendes més conegudes del Montseny.
- L'òmnibus d'onze places de l'any 1923 de l'empresa de carrosseries Ayats, un exemple dels primers models d'autobusos carrossats a Arbúcies, el gran centre productor de Catalunya. El vehicle ara ocupa tot sol l'espai central de la segona planta, amb la qual cosa ha guanyat visibilitat. L'acompanya una producció audiovisual. De l'edifici, en destaca la recuperació de la gran encavallada de fusta a quatre vessants del teulat original, del 1600, que amb la nova il·luminació recobra tota la seva força.
- La nova sala del tèxtil, que permet completar el discurs del model industrial arbucienc, originat a finals del segle XIX. L'activitat tèxtil a la vall d'Arbúcies, amb una presència important des de mitjans del segle XVII, va rebre un gran impuls amb les fàbriques construïdes entre les darreries del segle XIX i principis del segle XX. Un gran teler de més de dos-cents anys i fotografies de les dones i les nenes que treballaven en aquesta activitat són dos dels elements centrals de l'exposició.
El projecte de remodelació també ha incidit en la restauració, el reforçament, la impermeabilització i l'aïllament tèrmic dels teulats originals de l'edifici de La Gabella, així com de les cobertes de la galeria nord, i en la remodelació dels sistemes elèctrics i de climatització del conjunt de la segona planta del museu, amb l'objectiu de millorar tant les condicions de visita com la conservació de les col·leccions i l'eficiència energètica. En el marc d'aquestes obres també s'ha ampliat l'espai dedicat a les exposicions temporals, a la planta baixa de l'edifici, amb la incorporació d'una nova sala, que ha assolit una superfície aproximada de 150 m2.
El projecte executat comprèn una superfície aproximada de 500 m2 dels 2.000 m2 que té el MEMGA i ha tingut un cost de 545.000 euros, finançats a través del FEDER, la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Arbúcies.
Un referent cultural
El Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, s'ha concebut des dels seus inicis _a principis dels anys vuitanta del segle passat_ com un centre de conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny, amb una implicació directa en la dinamització cultural, social i econòmica del conjunt del territori.
Actualment el museu, amb xifres que sobrepassen els 50.000 usuaris anuals del conjunt de serveis, està considerat un referent patrimonial del sud de les comarques gironines, tant en l'àmbit de la recerca com també en el de la difusió cultural.
Les instal·lacions ocupen una superfície de 2.000 m2, amb serveis com: sales d'exposicions temporals i permanents, la incorporació de l'Arxiu Històric Municipal, la creació del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (Secció Humanitats), l'oficina d'informació del Parc Natural del Montseny, la instal·lació del multivisor «Llegendes del Montseny», la construcció dels magatzems de reserva de col·leccions (que actualment acullen la principal col·lecció d'etnologia i arqueologia del conjunt del Montseny i la comarca de la Selva).
Aquest llarg procés de creació i consolidació del MEMGA, iniciat l'any 1974 amb la compra de La Gabella per part de l'Ajuntament d'Arbúcies, i sobretot a partir dels anys vuitanta, ha comportat també la recuperació progressiva de l'edifici històric, una construcció de principis del segle XVII que, per causa de les diferents vicissituds patides al llarg de la història, s'havia anat transformant i perdent al mateix temps part de la configuració inicial.
