comprar a l'engròs han fet reduir el tradicional intercanvi interior. Quan el nombre d'habitants era més gran, els caps de setmana baixava a vila bona part de la població que vivia disseminada per les masies dels encontorns: Santa Creu, el Sobirà; el Coll, el Clascar, el Ripoll... I de les Mines solia pujar una munió de miners delerosos de distreure's una estona. Osor esdevenia una població ben ambientada, els hostals, cafès i botigues restaven plens, la gent comprava, venia o bescanviava per a tota la setmana. Esperaven el cotxe de línia "La Hispano Hilariense" si calia anar a Girona al metge o a Santa Coloma al notari o a cercar allò que el poble no podia satisfer. Quan les mines vivien la seva màxima esplendor, la pujada de miners amb diners omplia els locals, sobretot els dissabtes al vespre i els diumenges. Una dotzena de locals els donaven beguda i tres o quatre hostals servien menjars a tothora. Ara mateix, solament a Can Sidru i a l'antiga Fonda Puig i Bar Esport serveixen begudes i menjars. Hi hem d'afegir el barrestaurant del càmping i de la piscina. Els comerços tradicionals són la fleca de can Peret amb el seu forn de llenya; can Pau (ultramarins i carnisseria) i can Quelic (ultramarins, verdures i calçat), establiments que encara conserven el caire de sempre. Ca la Margarida, en canvi, ha esdevingut un espaiós i modern comerç de carn i congelats. Llevat d'una botiga de roba, cal Sastre, una peixateria que obre a dies concrets, dues perruqueries, Joema i ca la Carme, una agència d'assegurances, can Raset, i un nou estanc, ja no resta cap més punt de venda. Tota una llarga llista d'establiments han tancat amb els anys, en anar-se esllanguint a poc a poc, però irremeiablement: can Pep del Cafè, can Pones, can Nanot, can Caterina, can Petxuquí, can Jan, ca la Conxita, ca la Pepa de can Mont, ca I'Amàlia, can Santa, can Lluís Espardenyer, can Sabater, can Sastre, ca la Lola Rossa, can Sastric, el Forn de Pa del Minero, can Quim, can Pep Rusc, can Toni, can Cases i altres. Fora del nucli encara resten oberts alguns restaurants com La Codina, a Susqueda; I'Espinau i el Sobirà, a Santa Creu; El Refugi, a Les Mines d'Osor, o el restaurant del Coll. Si la indústria del bosc, la mineria i el tèxtil han desaparegut o minvat, és lògic que el comerç segueixi el mateix camí. A hores d'ara només resten els comerços imprescindibles ... 93
osor
To see the actual publication please follow the link above