del carrer dels Països Catalans on hi havia l'antic camp de futbol. Això va permetre frenar el descens demogràfic que es patia. De fet, entre el 1939 i el 1979 s'havien fet només 16 habitatges, mentre que de 1979 a 1996 se n'han edificat prop de quaranta i se n'han reconstruït dotze. El segon va ser la construcció del nou pont, acabat el 1988, per facilitar el subministrament d'aigua al carrer dels Països Catalans i l'accés a les escoles i a la zona esportiva. L'obra va ser polèmica per la manca d'entesa entre l'Ajuntament i una propietària afectada. Després d'un expedient d'expropiació forçosa, de reclamacions, recursos i plets, es va arribar a un acord el 1993 a partir d'una sentència de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El tercer és el contenciós entre Susqueda i Osor a causa de la distribució del deute tributari corresponent a la central de Susqueda, feta per Hidroelèctrica de Catalunya S.A. seguint els criteris de valoració de l'enginyeria ubicada en cada terme municipal, de potència hidràulica i de superfície inundada el 1980 i que donava un 35,5 % a Osor, un 36,05 % a Susqueda i la resta a Vilanova de Sau, Sant Hilari Sacalm i la Cellera de Ter. Després de reclamacions i recursos d'alçada al ministeri d'Hisenda i un recurs contenciós administratiu, sobretot per demostrar a quin terme està situada la base de la presa, en va sortir beneficiat Osor, ja que la sentència final, ratificada pel Tribunal Suprem de Madrid, afirmava que la presa era en terme d'Osor i que la distribució era d'un 35.51 % a Susqueda i un 35.83 % a Osor, cosa que afavorí molt els pressupostos locals. · El càmping i la piscina, quan el nucli urbà es va obrir cap a la zona del Maroi, obres urbanístiques més destacades del període democràtic. 85
osor
To see the actual publication please follow the link above