festejadors, ballaven el Contrapunt. Els "Llevant de taula" cloïen l'actuació de les pabordesses que, acompanyades pels músics, recorrien totes les cases de la vila a fer l'última aplega del Roser. Les fadrines ballaven amb caputxa, gipó i faldó de nuviatge. Les majors portaven un ciri a la mà dreta i amb l'esquerra es recollien el faldó, més vistós que els altres; els nois portaven gec, calça curta, mitja blanca i barretina vermella, a més d'una almorratxa enflocada plena d'aigua-ros per ruixar la parella. El canvi es produïa de la següent manera: a mig ball donaven un petit passeig i, cerimoniosament, feien el Ballant a la Plaça als anys 40. canvi de càrrecs: elles donaven el ciri a les noves pabordesses, desitjant-los bon encert en l'administració, i les entrants felicitaven les cessants per les seves qualitats i activitats. I, plegats, tornaven a ballar i perfumaven les parelles i la població que els aclamava. La tradició es recuperà i s'ha mantingut fins ara gràcies a l'impuls del Sr. Josep M. Figueras, que dirigeix el ball des de l'any 1954, fet pel qual va ser homenatjat el 1994 amb l'estrena d'una sardana del compositor Lluís Duran, titulada Gratitud osorenca. Alhora s'inaugurava en el Parc Infantil un monolit d'homenatge a tots els balladors del Ball del Ciri, consistent en una parella dansant retallada. Ara els dansaires són joves d'Osor, es fan altres danses -algunes ja prou arrelades com L'hereu Riera o El rot/letó- i des del 1980 es balla el tercer diumenge de setembre, dia del Terç. Per donar-lo a conèixer, s'ha ballat a les Trobades de Danses Tradicionals de Ripoll i Lloret de Mar i a altres llocs com Anglès, Massanes o Palafrugell. En plena dansa el 1964. 79
osor
To see the actual publication please follow the link above