amb àmplies galeries i capella pròpia, un dels millors testimonis del passat ric i florent de la vall d'Osor. També cal destacar ca l'lglésies, de la família de Santa Coloma de Farners del mateix nom, documentada des del segle Xlii. És una casa pairal amb capella situada a Santa Creu d'Horta; can Serra de Turonell, de la família Antentes i situada al límit amb el terme municipal de la Cellera de Ter, de manera que es deia que els seus habitants menjaven a Osor i dormien a la Cellera. Ara està molt enrunada. També havia tingut capella pròpia; Can Plana, a l'antic camí ral de Vic, amb un interessant forn de calç prop de l'entrada, dels Agustí; can Bosch, de la família Puig, antiga hostatgeria; el Pidevall, a les Mines d'Osor, de la família Canaleta; la Grevolosa, amb capella pròpia, dels Coromines; la Codina, prop La Mata, antiga domus de la família del mateix nom, casa pairal dels Baie1; ara dels Obiols, masia carregada d'història. de Sant Miquel de Maifré, de la família Codina, i el Solarich, de la família Busquets, que dóna nom al lloc on està localitzat, que és per on Osor ha crescut durant molts anys. Aquests són alguns exemples del conjunt de cases pairals que, amb el seu estil i peculiaritats, caracteritzen Osor i els osorencs. En el nucli urbà destaquen can Jan, propietat de la família El Cerve1; una de les poques cases pairals de la qual encara es conserva el cognom. Busquets-Hortal, al carrer Catalunya; can Margarits, amb el seu portal rodó de pedra tallada, al mateix carrer; can Cinto, al carrer de França, de la família Obiols Taberner, i can Badia, de la família Coll Jordà, que s'està reformant però mantenint les estructures originals del 161 O. Entre el carrer Major i el pont Vell hi ha can Roure, amb el seu finestral gòtic i flamíger de gran bellesa, que podria haver estat la domus de la família Recs, una altra de les més importants a l'Edat Mitjana. Ara pertany als Llavari. Com a casa amb elements populars i singulars -escales de pedra o balconada de fusta- cal esmentar can Casamitjana, de la família Gravalosa, entre el Verger i la Font del Borrell. A més, a moltes altres cases s'hi troben datacions sobre pedra, sobretot dels segles XVI, XVII i XVIII, que mostren la seva antiguitat. 69
osor
To see the actual publication please follow the link above