A cc ió de I 'empresa Minera/es y Productos Químicos de Exportación S.A. de/1932, amb la imatge de la mina Leonor al fons. no es venia. A la fi de la guerra hi havia 6.000 tones d'espat fluor emmagatzemat. A principi dels anys quaranta Damaso lbañez va voler reiniciar l'explotació, i amb la col·laboració dels germans alemanys Lipperheide Henke, la Comisión Ordenadora de Minerales de lnterés Militar i alguns accionistes del Banco de Bilbao i del Banco de Vizcaya, el 1942 es va crear una nova societat, Minerales y Productes Derivades SA. Van vendre l'espat fluor a Alemanya, que el va aprofitar per fer armament durant la Segona Guerra Mundial. Amb el temps, la mina va esdevenir una de les millors del món en la producció d'espat fluor, com ho demostra el fet que als voltants d'Osor hi hagués 33 concessions mineres, amb un total de 5.171 ha. Feien exportació a Europa i als Estats Units, i varen arribar a donar feina a més de duescentes persones. La mina principal va arribar a tenir onze plantes, amb un pou de 290 metres de profunditat vertical. En els anys setanta, el mineral va començar a escassejar i es varen fer diverses proves per estudiar la viabilitat de continuar. Es veié que s'havia arribat al fons del filó. Aleshores, el 1979 es va decidir parar l'explotació i el 1980 es tancaren totes les instaHacions. La colònia de les Mines d'Osor va anar quedant buida i les instal·lacions en estat ruïnós. Ara bé, a finals dels 80 s'hi va instal·lar una casa de colònies, una fàbrica tèxtil, una granja i s'hi va obrir un restaurant. Es va evitar que un lloc que havia gaudit de tanta vida, amb les colònies tèxtil i minera, acabés esdevenint un lloc solitari, deshabitat i gairebé mort. Plata d'Empúries d'origen osorenc L'extracció de minerals a Osor consta ja en documents del segle XVIII, però sembla que entre el l llO aC i el segle IIja s' havia realitzat alguna feina d'aquesta mena. Es diu en un estudi sobre joies trobades a Empúries: "Los resultados de los primeros ana!isis, realizados por espectrometría ( ... ),nos han proporcionada la identificación de la procedencia de algunos tipos de plata (en los pueblos de Osor, Anglés y Palafrugell ... )" MENARDE SAGRERA, Manuel. Joyas de Ampurias a lnvestigación y Ciencia n. 104. Maig 1985. Dos minaires extraient mineral dins la mina quan començava a donar mostres d'esgotament, en els anys 70. 65
osor
To see the actual publication please follow the link above