va fer que les activitats del Centre s'anessin frenant fins a acabar-se el1983. La Societat de Pescadors. Osor té una gran tradició pescadora, i homes com Hipólito Lazaro i Marcos Redondo havien vingut d'incògnit a pescar-hi. Llogaven nens perquè els portessin els estris i els guiessin. A principis dels 60, un grup d'osorencs, entre ells Isidre Busquets, Antoni Crous i Josep Bertrana, van creure necessari associar-se per defensar i repoblar millor la riera. Sobretot s'hi pescaven bagra, barb i alguna anguila. Intentaren introduir la carpa i la perca americana, sense èxit. El cranc, repoblat als anys 60, pràcticament ha desaparegut. Ara bé, la "reina" de la pesca és la truita, una espècie que es troba en els saltants a l'estiu i en aigües més quietes a l'hivern. Tot i els vedats obligatoris i que els responsables de Sant Hilari són gent de vàlua i curosos de la riera, el pescador osorenc està disgustat: la Societat no veu clara la situació, no hi ha prou vigilància i, malgrat la depuradora, per descuits o vessaments hi ha sovint una alta mortalitat de peixos. Els gorgs més carismàtics per pescar són el de la Plana, el de Vallfogona, el Lludriguer, el de les Terrades, el de l'Olla, el de l'Ànec i el del Moli d'en Serra. Els membres de la Societat de Caçadors d'Os01; en una profitosa jornada de caça majo1; l'any 199 I, amb vuit peces capturades. La Societat de Caçadors. De sempre, la vall d'Osor ha estat ideal per a la caça. Els nobles catalans hi acudien i, fins a principi del segle XX, era un paradís del tord, el tudó, la perdiu, la becada, la merla i el conill. En la caça major destacava el senglar, no com l' actual, sinó més feréstec, amb el morro sortit i punxegut i les anques de darrera molt més estretes. A partir dels anys 40, la cacera ha anat a menys, fins a ser testimonial si no fos pel senglar. Abans existia una associació lliure de caçadors d'Osor, a tall d'amics; des del1978 es va formar l'acotament 10.194, amb més de cent associats, perquè la llei feia obligatòria l'acotació si Osor no volia perdre el seu territori d'abast. Els socis tenen com a preferència la cacera del senglar més complicada del que sembla, ja que és en colla. Es reparteix la zona i s'organitza la maniobra. Quan se sap on es mouen els porcs es reforça la zona d'escapatòria amb més armes. Abans, cal veure les petges i si són fresques. El gos ho és tot: ensuma el rastre, el segueix i arriba on és el senglar. Aleshores fa el "seti", un lladruc allargat i seguit, i el fa marxar, tot jugant-s'hi la pell, i l'arracona cap a la zona dels caçadors, quan la fera busca el contrari, un lloc emboscat i alt. Quan el caçador té el senglar a tret intenta cobrar la peça que li han acostat. Ara hi ha molt senglar, i gros, sovint de més de cent quilos, però sol ser entremesclat amb porc comú. A la temporada 94-95 es van caçar a Osor 113 senglars. Fa cinquanta anys, tres ja eren molts. Altres. En els darrers anys s'han creat noves associacions juvenils i infantils que és possible que amb el temps es consolidin. Entre aquestes caldria assenyalar El Club Quatre X Quatre Els Correcamins i l'agrupament Orso, ambdues amb la finalitat de conèixer millor l'entorn natural que envolta la població. Aquestes entitats han organitzat activitats com la Cursa de les Passeres, cicles de conferències i la publicació de la revista local Pèl moixí. 63
osor
To see the actual publication please follow the link above