Coll fou malvenut. En quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral. Entre el1878 i el1948 fou parròquia rural. Des de llavors se n'encarregaren, fins al1968, els rectors de Susqueda, i fins a l'actualitat, els d'Osor. Artísticament cal destacar el temple romànic, força modest i sense gaires motius ornamentals, d'una sola nau, amb un gran absis i campanar d'espadanya de dos pisos sobre la façana. També és important l'antiga imatge de la Verge, que es con~erva al Museu Episcopal de Vic. Es impossi~le de distingir-la entre les que hi ha amb les seves característiques. Sabem que estava molt mutilada i que es va trobar a la casa rectoral quan s'estava venerant al temple una talla barroca que fou destruïda el 1936 (l'actual és una reproducció lliure d'una imatge Empobriment del Coll El 1592, el priorat del Coll es va unir a la dignitat abacial d'Amer. Vegem-ne els motius: "En l'any 1592, succehí al Monestir del Coll lo que a altres monastirs benedictins de Catalunya. La falta de recursos materials pera sostenirse mogué al Rey d'Espanya a acudir a Roma, ( ... ) Climent VIII, a fi de salvar l'existència d'aquests monastirs, determinà l'unió de varios d'ells. El Priorat del Coll fou unit al de Santa Maria de Amer." VILARÓ i PONT, Joan: Ressenya històrica del Santuari de Nostra Senyora del Coll. Editorial Anglada. Vic, 1896. romànica). Finalment, cal destacar el frontal de l'altar del segle Xli, del Mestre del Coll, de l'escola de Vic, també conservat al Museu Episcopal de Vic, i La sardana dels golls La tradició de la Mare de Déu del Coll com a guaridora de malalties del coll es reflectia en la sardana dels golls: "Per quinquagèsima els golluts del Cabrerès, de la Selva, del Gironès, de les Guilleries i de la vall d'Hostoles que anaven a visitar la Mare de Déu del Coll ballaven una sardana curta tradicional, que era mirada amb gran respecte pel gran nombre de pelegrins que feien cap al santuari per demanar a la Mare de Déu que els guardés de golls, de porcellanes i de tot mal de coll i de gorja. Els golluts ballaven amb la màxima reverència i gravetat, convençuts que complien una missió litúrgica plaent i agradosa a la Mare de Déu, de qui esperaven protecció i ajut en llur mal. Tothom mirava la sardana dels golls amb profund respecte." AMADES, Joan: Costumari català, vol. III, pp 470-471 considerat una de les obres cabdals de la pintura primitiva catalana. Les pintures de sobre l'absis són de Joan Casanovas, i el finestral abstracte de vidre gruixut, de Domènec Fita. Frontal de I 'altar del segle XII, obra del Mestre del Coll, conservat al Museu Episcopal de Vic. 33
osor
To see the actual publication please follow the link above